divendres, 28 d’abril del 2006

VOLS QUE ECSPANYA CONTINUÏ ROBANT CATALUNYA? SÍ - NO?

Aquesta és la pregunta que, en el fons, haurem de contestar el proper 18 de juny, en el referèndum sobre el nyap, altrament dit, Estatut de la Moncloa, dels Troglodites, de la patena o del ribot, que per noms, no es queda curt.

Deixem-nos d'hòsties. Cal enfonsar la sociovergència, autèntica plaga del país que impedeix l'accès a la sobirania, perquè és una classe política corrupta que defensa els seus interessos de casta. I això només ho podem fer defensant el vot del NO. Cap altra alternativa ho pot garantir.

Afirmar que votar No és votar com el PP, demostra un estat mental de colonitzat pels ecspanyols. A Catalunya el PP és un partit minoritari i ¿on s'és vist que un partit gran (ERC) es preocupi pel que fa un partit petit (PP)? Oimés quan no és un competidor electoral directe (de moment, els electors d'ERC mai estaran temptats de votar el PP). Cal dir-ho ben clar i fort: el PP al Principat és un partit alienígena, que només sobreviu gràcies a l'oxigen que li proporciona un sistema mediàtic totalment ecspanyolitzat i provincià, que no para de pensar en clau madrilenya. I si no ho és a la resta del país, és per culpa de l'abdicació a intervenir-hi políticament que tradicionalment han fet els partits catalans majoritaris (situació que està canviant gràcies a ERC).

Acceptar l'estatut de la Moncloa és condemnar Catalunya a uns quants anys més d'espoliació econòmica i a l'agreujament de les condicions de vida dels seus ciutadans, de les famílies catalanes, dels sectors més desprotegits. Ja n'estem tips de lladres. Cal votar un No rotund i sense manies. Cal enfonsar-los en la seva pròpia merda, fins que deixin de respirar. No els hem de donar descans. Ho podem fer i ho hem de fer. Sense cap tipus de misericòrdia.

Ens juguem el futur no de la nació, sinó dels nostres fills, és a dir, del meu fill, que aviat farà 12 anys i que no vull que mai més em torturi amb preguntes com: Perquè la gent no parla català pel carrer? Perquè no hi ha cinema en català? Perquè els nens juguen en ecspanyol a l'escola? Perquè Halo parla en ecspanyol?

Jo no vaig ser-hi el 1714, ni tampoc el 1939. El 1978 sí, però no tenia dret de vot. Ara, el 2006, hi sóc i faré tot el que estigui al meu abast per enviar els ecspanyols i els seus col.laboradors autonomistes socioconvergents a pastar fang per sempre més.

I també a aquells que, fent giragonses estúpides, em toquin el que no sona. Entesos?

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

La resposta a la seva pregunta es molt facil, Sr. Sort: els espanyols que viuen a Catalunya, mes o menys la meitat de la poblacio, diran que si, que es volen continuar deixant robar. L'latra meitat de la poblacio, la catalana, dira que no es vol deixar robar.
L'explicacio es molt senzilla. En Sala Martin explicava en un dels seus articles a La Vanguardia que la solidaritat nomes funciona en paisos que tinguin poblacions homogenies. Per explicar-ho es basava en un estudi d'un company seu a Harvard (un tal Sacerdote, em sembla). En aquest estudi s'havia comprovat amb dades empiriques que la gent esta disposada a treure's el pa de la boca per ajudar "els seus" pero no dona ni la hora als altres.
Tant si ens agrada com si no, la meitat de la poblacio de Catalunya no es catalana sino espanyola, i vol ajudar als seus, els altres espanyols. Als de l'altra meitat, els que som catalans, no ens sabria greu ajudar als de Lleida i tampoc probablement els de Valencia o Mallorca, pero als andalusos, extremenys i castellans, doncs no, ens estimem mes deixar-los pel 0.7% de l'ajut al subdesenvolupament.
Fins que a Catalunya no ens adonem de que som dos comunitats i reaccionem en consequencia no farem res. Mentre seguin creient en la fracassada esperança de catalanitzar els espanyols que ens honoren amb la seva presencia, no ens en sortirem. He dit!

28 d’abril del 2006, a les 16:02:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home