L'ABSORCIÓ DEL PSC

Avui s'escau comentar els resultats de la segona enquesta d'aquest bloc. Fa referència a la tria de Montilla com a candidat a la presidència de la CAC. De les cinc opcions contemplades, la que més vots ha obtingut ha estat la que considera que la tria significa la definitiva absorció del PSC pel PSOE (68 vots i 33% del total). Dic que avui s'escau comentar el resultat perquè coincideix amb les declaracions del president-zombie, que ara va i exigeix que Montilla recuperi el grup parlamentari propi -socialista- al congrés de la hienes. Ja hi som, una altra maragallada, i encara en queden unes quantes fins a l'1 de novembre o fins al traspàs de poders. Al Tio Pepe deu d'haver-li donat un cobriment. Des d'aquí sento els crits de la Moncloa i de Pepinyo Blanco. Al carrer Nicaragua, la securitate ja ha desenfundat els kalashníkovs. Però la veritat és que si hi ha alguna cosa que ha deixat sentenciada per sempre més tot el procés de discussió i aprovació (ahahahahaha) del nyap, és la total i definitiva subordinació del projecte socialista català al socialisme ecspanyol. Ara ja no hi ha cap mena de dubte. Si els grans socialistes catalans de la nostra història, des de Gabriel Alomar (1873-1941), passant per Manuel Serra i Moret (1884-1963) fins a, per descomptat, Josep Pallach (1920-1977), aixequessin el cap, els escopirien a la cara (bé, alguns d'ells ja ho van fer en vida).

De la resta d'opcions, la segona que ha tingut més vots -55 i un 26%- és la que afirmava que la tria del bachiller Montilla, és una demostració que el pacte ZP+Mas funciona a la perfecció. Jo també ho penso, es tracta d'una falsa candidatura, tot i que no descarto que pugui sonar la flauta. La veritat és que si en Mas no guanya aquestes eleccions, serà la seva destrucció política, i possiblement, l'ensorrament de CiU. I del projecte pujolista dels darrers trenta anys, aquell que, falsament, ha considerat que és català només qui viu i treballa a Catalunya, encara que no tingui ni punyeteres ganes de ser-ne, per cert (i que d'altra banda, ha deixat desemparats tots els catalans i catalanes de fora de la CAC).

La resta d'opcions era que als socialistes els la bufa, la Generalitat (43 vots i 21%), que el Principat ja és com Melilla, és a dir, una autonomia més (34 vots i 16%) i, ja a molta distància, que es volia evitar el funcionament de l'Oficina Anticorrupció (9 vots i 4%). Destaco el fet que en aquesta enquesta ha tingut 207 vots, un nombre molt superior a la primera enquesta, on només es comptabilitzaren 27 vots.

Les parelles de ball
I seguint amb el tema electoral, proposo una nova enquesta sobre quines penseu que poden ser -no les que us agradarien, si és que n'hi ha alguna- les parelles de ball que si s'escau, és a dir, si ningú no assoleix la majoria absoluta o una majoria suficient, es poden formar després de les eleccions de l'1 de novembre. Entenc per parella el tícket format pel president de la generalitat i el seu conseller en cap. En proposo algunes opcions, algunes francament agosarades. Espero la vostra col.laboració!