LA SIMBIOSI PSC-PP

Els dos principals partits ecspanyols que actuen a Catalunya, el PSOE i el PP, tenen per objectiu principal la destrucció dels partits polítics catalans, fins i tot d'aquells que accepten les regles del joc del parlamentarisme ecspanyol. Aquesta destrucció es troba en fase molt avançada a la Catalunya Sud i a les Illes, si bé cal assenyalar que, en àmbits com el local, no està ni de bon tros aconseguida. Encara han de treballar una mica.

Pel que fa al Principat, ho tenen molt més pelut, no únicament a nivell local, sinó també a nivell regional. De fet, a hores d'ara, podria existir, matemàticament parlant, una majoria parlamentària patriòtica. Per moltes raons, que ara no vénen a tomb, aquesta possibilitat no s'ha concretat, i això ha permès als partits ecspanyols d'intentar jugar les seves cartes.

Val a dir que al Principat, la diferència de pes entre el PSOE i el PP és abismal. De fet, al PP se'l podria considerar una formació d'alienígenes, si no fos per dues raons.

La primera és per la rellevància mediàtica que té, molt per damunt del que li correspondria en funció del seu pes electoral. I això és així, perquè l'espai comunicacional català es troba infectat per l'ecspanyol, fins al punt que els propis comunicadors socials catalans cauen de quatre potes en una visió ecspanyola. Per dir-ho en uns termes que considero afortunats, els mèdia al Principat, sobretot els més importants, són cada cop menys nacionals i més autonòmics.

Però és la segona raó la que m'interessa ara mateix. Des del meu punt de vista, al PSOE (i no parlo del PSC, perquè aquest ha deixat d'existir) li interessa d'allò més la continuïtat del PP al Principat, per tal de fer-lo servir d'espantall i aprofitar-se de l'autèntic odi que la immensa majoria de catalans sentim per aquesta formació de dreta extrema, quan no d'extrema dreta.

En les darreres consultes populars, és ben conegut, que el PSOE ha centrat els seus atacs propagandístics en el PP, per tal d'atemorir els catalans amb el papu. Ho van fer en les eleccions del 2004 i ho han tornat a fer en el referèndum del nyap. Podem ben bé dir, doncs, que per imposar-se, i per amagar les seves vergonyes -sigui dit de passada-, el PSOE necessita com l'aire que respira de l'existència del PP. Què passaria si el PP no existís al Principat? Que es quedaria sense discurs. El seu esquerranisme s'acaba allà on comença la piscina de Pedro J.
Salvant totes les distàncies, els ideòlegs sociates del Baix Llobregat, del Barcelonès nord i del Vallès, hereus directes de la tradició psuquera dels anys setanta, no fan més que aplicar una lògica frontpopulista a l'escenari polític actual. Això sí, substituint el discurs antifeixista per una retòrica -que no la pràctica- antipepera. I dic retòrica perquè d'exemples de pactes entre ambdues formacions n'hi ha per donar i vendre.

Entenc per lògica frontpopulista un discurs estripat i maximalista que commina als ciutadans a definir-se entre el bàndol dels bons o la d'esdevenir un enemic de classe. L'objectiu és tibar el màxim de la corda ideològica, però a l'hora controlar aquesta corda, de manera que l'efecte polaritzador et beneficiï a tu i no a l'opció que es troba al teu costat (ERC, ICV, sectors revolucionaris extraparlamentaris), de manera que s'acaba per exigir una subordinació total a l'estratègia del partit més fort. En aquest cas, no cal dir-ho, el PSOE.

Però, perquè aquesta estratègia triomfi, cal que l'amenaça existeixi. I aquesta amenaça és el PP. Per descomptat que el PP també treu profit d'aquesta estratègia. No només li permet victimitzar-se, sinó que també li dóna una visibilitat política i mediàtica molt superior a la que li correspondria. Així, doncs, podem parlar d'una veritable simbiosi entre el PP i el PSOE. Són dues formacions que es necessiten mútuament, que es retroalimenten. I com ja he dit abans, si una faltés, l'altra coixejaria.

Com diria el clàssic, Què fer?, doncs. La lògica s'imposa. Atacar la baula més feble d'aquesta aliança ecspanyolista. I aquesta no és altra que el PP. Cal destruir el PP. I quan dic destruir, vull dir destruir. Cal estigmatitzar-lo i anihilar-lo políticament i en la mesura del possible, jurídicament. En qualsevol democràcia consolidada, el PP seria un partit proscrit, per traïdor, per feixista i per genocida. Únicament si aconseguim la desaparició del PP haurem fet un pas endavant immens per acabar amb el que realment és el moll de l'ós, que no és altra que la derrota dels sociates ecspanyols i la formació d'una gran alternativa de centre esquerra, independentista i republicana integrada en un molt més ampli moviment popular, que ens ha de menar la independència.

Per això qualsevol temptació de pactar amb el PP, és a dir de reforçar-lo políticament, una temptació en la que pot caure CiU, per descomptat, no pot ser més que jutjada com un pas en la direcció equivocada. Cal destruir el PP fins a les seves darreres conseqüències.