dilluns, 10 de juliol de 2006

Un estiu de basquitis

Ja ha començat. Em refereixo a una de les pitjors plagues que patim a Catalunya i que rep el nom de basquitis. Mèdicament la podem definir com l'acte reflex de bavejar quan sentim les notícies de com els patriotes bascos matxaquen els ecspanyols. La basquitis també té altres derivacions. Una d'elles és la turística. Molts catalans i catalanes perden literalment el cul per anar de vacances al País Basc. Una altra és la sexual. No hi ha res més sexy que follar-se un Aitor o una Nekane, o tots dos, si és possible, que la vida són quatre dies i no estem per desaprofitar-hi la meitat de la humanitat...

Els bascos han esperat que els catalans es posin la corda al coll (i jo no m'incloc, per descomptat) i ara tenen les mans lliures per negociar el que els roti amb els ecspanyols. Fins al 18-J hi havia el risc que allò que obtinguessin els bascos, els catalans ho demanessin (si no m'equivoco algú va batejar aquesta estratègia com a clàusula Puigcercós, que no era més que una còpia, corregida i augmentada de la clàusula Camps). Però un cop aprovat (hahahahahaha) el nyap de la Moncloa, ara, des de la lògica ecspanyola, els catalans ja no poden demanar res més fins com a mínim d'aquí una generació (ahahahahahahaha).

Ara, doncs, els bascos, seuran amb els ecspanyols i pactaran de tu a tu. I els catalans vinga a bavejar. Bavejaran davant la tele, bavejaran a la Universitat Catalana d'Estiu, on segons sembla, Euskadi serà el tema central de l'edició d'enguany (un 10 per a l'equip rector, segur que rebenten les xifres d'assistència). Fins i tot s'anuncia la visita del megametrosexual Otegi.

Però què quedarà de tot plegat? Jo us ho diré. Que els bascos ens donaran pel sac, de fet ja ho han fet sempre, excepte quan van declarar la treva a Catalunya. I milers de catalans incrementaran un pèl més la seva quota d'auto-odi. I maleiran el dia que van néixer catalans quan haguessin pogut néixer bascos.

Perquè no dubteu d'una cosa: els bascos pactaran salvar-se ells i que als catalans els bombin. I mirant-ho fredament, faran ben fet. Qui vulgui peix que es mulli el cul. Ara, en ZP serà el rei del mambo fins i tot per a l'Otegi and Co. Serà el més cool. I als catalanets els quedarà una cara de tonto que no hi seran a temps.

Només hi ha un però. Que per sort, els catalans podem ser tanoques, però no imbècils perduts. Per sort el 18-J només va quedar clara una cosa. Que l'autonomisme està ferit de mort. Que el nyap no s'aguanta ni amb pinces. Que el Tribunal Constitucional no dubtarà a fer passar-hi la serra elèctrica com en les millors pel.lícules de terror ianquis (foto de l'esquerra).

En definitiva, que tot està per fer i, malgrat els xulopiscines de torn, que tot és possible.

5 Comments:

Anonymous Marco. said...

Hòstia, Josep, m'has deixat bocabadat. T'hi jure pel més sagrat, si n'hi ha, que em pensava que era l'únic que considerava això mateix de la "qüestió basca". Tinc alguns amics que, vinga, som-hi, anem de visiteta a l'"Alderdi-Eguna", i tornen entusiasmats, com a pelegrins. Inexplicablement però, aquest assumpe ha passat a formar parte, per la majoria del nacionalisme català, d'allò políticament correcte. Sense cap mena d'anàlisi ni crítica enraonada.

10 de juliol de 2006 a les 21:01:00 CEST  
Anonymous Marià said...

"Per sort el 18-J només va quedar clara una cosa. Que l'autonomisme està ferit de mort."

Mmmm... Vols dir? A mi em sembla que la majoria va votar precisament que volia mantenir l'estat de coses actual. Amb tots els matisos personals que es vulgui, però em costa de creure que tanta gent no sapigués realment el que estava votant.

Una cosa diferent és que cap independentista més o menys actiu tingui ja cap mena de dubte sobre la ineficàcia de l'estratègia del gradualisme autonomista en el nostre cas. Per cert, saps com li deia Martin Luther King al gradualisme? "La droga sedant" (en el famós discurs "Tinc un somni" -I have a dream). Quanta raó tenia!

Em temo que veig les perspectives d'una reacció positiva pròxima amb menys optimisme que tu.

10 de juliol de 2006 a les 23:26:00 CEST  
Anonymous Esceptic said...

Ibarretxe va presentar el seu Pla molt abans que l'Estatut anes a Madrid, aixi que res d'esperar veure que feien els catalans, cosa que a mes a mes ja savien, com tothom. El seu Pla va ser refusat sense embuts pero Ibarretxe no va renunciar a res, no com altres que ja anaven amb la llista de les rebaixes preparada.

Ara els bascos negociaran amb el mateix adversari que van negociar els catalans, i no s'ho trobaran mes facil. A sant de que els tenen que donar mes facilitats? Les diferencies son que el seu president es vasc i el nostre es espanyol i empleat d'un partit espanyolista, i tambe que els bascs tenen un historial de seriositat i fermesa que no s'encongeix davant un titular del ABC, i tambe, val a dir-ho, molta mes elegancia, quelcom que aqui no ha existit mai. Aquestes son les diferencies. Se que molts diran que ETA es la diferencia. Potser si, pero si hi hagues una ETA aqui, el primer que farian els nostres dirigents es vendre-la a Madrid a canvi d'un "enxufe" pel cunyat tonto.

L'unic motiu que a mi em fa bavejar dels bascs es que son gent seriosa. Espectacles com els que aqui vivim dia rera dia son alli impensables. Comparar els presidents bascos amb els catalans deprimeix ... als catalans. O Maragall amb Ibarretxe, o Carod-Rovira amb, si es vol, Otegui.

Per cert, es logic que als catalans els agradi anar a Euzkadi; la terra es maca i ben cuidada en general, les ciutats netes, s'hi menja be, ... prou diferent del "fish and chips" a la platja de Blanes, oi? Pel que fa a les relacions sexuals a Euzkadi, doncs no recomeno anar-hi amb massa ganes, perque alli la gent es encara força recatada i tradicional, no com a casa nostra on em abraçat totes les lacres de la modernitat, i ben cofois que n'estem. Es probablement l'origen dels nostres problemes.

Basquitis? Jo diria que mes aviat sana embeja.

11 de juliol de 2006 a les 10:33:00 CEST  
Blogger Josep said...

Que quedi clar unes quantes coses.

Primer. Que no vull aixafar la guitarra a aquells que ja heu planejat anar al País Basc aquest estiu... Teniu la meva benedicció;-)

Dos. Que en cap cas s'ha de confondre la basquitis amb la bascofòbia. Penso que queda més que clar que no critico als bascos, ans reflexiono sobre els catalans i les catalanes.

Tres. El Pla Ibarretxe era un pla per mantenir unit el País Basc a Ecspanya. Era doncs ecspanyolista, monàrquic. L'autodeterminació basca no vindrà de la mà del sector moderat del PNB (Imaz i companyia).

Quatre. He de reconèixer que aquest post ha estat un dels més visitats en tota la història d'aquest bloc. Significatiu.

13 de juliol de 2006 a les 8:56:00 CEST  
Anonymous Otro said...

No tinc res arreglat per anar a Euzkadi de vancances. Em sembla que la meva dona vol anar a Islandia. Be, tambe hi ha bacalla.

Per una altra part, i tot i que no penso anar-hi a passar les vacances, si que em pensaria molt seriosament anar-hi a viure en un futur proper, per exemple quan Montilla guanyi les properes eleccions i Catalunys deixi de ser el que es per devenir una sucursal de la terra del Camborio.

13 de juliol de 2006 a les 14:06:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home