dissabte, 2 de setembre de 2006

SER INDEPENDENTISTA, NO VOL DIR SER GILIPOLLES (amb perdó)

A Catalunya, a l'independentisme sempre se l'ha mirat per damunt de l'espatlla. Amb aparent condescendència, que de fet amaga un odi profund i una encara més profunda por. Els especialistes en fer-ho són els opinion makers, sobretot de determinats diaris: La Vanguardia, El Periódico, El País.... Què voleu que us digui. Jo ja sé, i fins i tot comprenc, que alguns d'aquests individus donarien el que fos per afirmar contundentment que a Catalunya no existeixen independentistes. Però la veritat és tossuda. I d'independentistes cada cop n'hi ha més, i més que n'hi haurà després de l'aprovació (ahahahahah) del nyap de nou Estatut, que marca el moment de màxima feblesa de l'opció autonomista a la CAC. Sobretot quan es vegi que no serveix de res, quan el retalli el Tribunal Constitucional ecspanyol, quan els successius governs ecspanyols donin allargues a les tan esmentades comissions bilaterals (hay que joderse, conyo) i, per damunt de tot, quan Brussel.les tanqui l'aixeta de les ajudes comunitàries a l'estat ecspanyol.

Per això us ben dic que ser independentista no vol dir ser gilipolles (amb perdó, naturalment). Si bé no descarto que existeixi algun independentista gilipolles -de tot n'hi ha a la vinya del senyor-, del que sí que n'estic segur, és que hi ha una quantitat notable de gilipolles (sense perdó) que no són independentistes.

Espero que se m'entengui.