divendres, 1 de setembre de 2006

UNA BARCELONA DEL SEGLE XXI (1a PART)

Aprofito l'avinentesa de la tria digital -a dit- del nou alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per fer una reflexió sobre un tema que possiblement aixecarà alguns desacords. Abans, però, deixeu-me que us digui que el futur alcalde va ser company d'escola, si bé anava un curs per sota, a la classe del meu germà. Per casa dels pares encara corren fotos del nen Hereu i dels germans Sort fent l'indio...

Penso que, davant el repte de la globalització, Barcelona ha de créixer i eixamplar els seus límits territorials i humans. Ras i curt: proposo una nova onada annexionista que incorpori tots els municipis de l'anomenat primer cinturó metropolità. En concret, les poblacions que haurien d'annexionar-se serien els següents: L'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma de Gramenet. D'aquesta manera, la capital del país passaria a comptar amb prop de 2,5 milions d'habitants empadronats (dades 2005), de dret, encara que els de fet serien molts més.

Us preguntareu si m'he begut l'enteniment. Segurament, la immensa majoria dels afectats, els autòctons de tota la vida, em titllaran de boig. D'altres em diran que això és donar en safata el govern local als sociates pels segles dels segles amèn.

Això no obstant, penso que:

1. La Barcelona actual té unes limitacions físiques i humanes que dificulten el seu desenvolupament ple, el qual és del tot necessari per a la prosperitat de Catalunya com a nació. La Barcelona real és la que s'estén des del Llobregat fins a Montgat i que constitueix un autèntic continuum urbà.

2. Encara més, en una segona etapa, futura, caldria annexionar també els municipis situats al marge esquerre del Llobregat (El Prat, Sant Boi, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Begues), així com els del sud del Maresme (Montgat, Tiana, El Masnou, Alella i Teià). Fins i tot algun de vallesà (Montcada i Reixac).

(Plaça del Rei, Barri Gòtic)

3. Al mateix temps proposo que els actuals deu districtes de Barcelona, esdevinguin autònoms i que els seus ciutadans puguin triar el seu alcalde de districte. Els actuals alcaldes dels municipis annexionats, també es convertiran en alcaldes de districte. Les competències dels alcaldes de districte, haurien de ser revisades, potenciades en alguns aspectes (educació, seguretat...) i rebaixades en d'altres (p.ex., planificació urbanística ....), respecte les competències dels alcaldes actuals. En defintiva, l'alcalde de l'Eixample (262.485 hab), tindrà el mateix rang que l'alcalde de l'Hospitalet (252.884 hab. el 2005), per exemple.

4. Quant a la figura de l'Alcalde de Barcelona, proposo dues alternatives. La primera és que ho sigui només, l'alcalde de districte de Ciutat Vella, per raons històriques. La segona és que sigui un càrrec rotatori entre els 19 alcaldes de districte (10+9), a la manera que passa amb la presidència de la Unió Europea, que rota cada sis mesos.

5. Òbviament i encara que sembli paradoxal, aquesta proposta busca com a objectiu impedir que el poder polític de les elits locals afebleixi el poder polític del Govern de la Nació. D'unes elits locals que, molt sovint, actuen i planifiquen, al marge de la resta del territori. En conseqüència, caldria establir algun tipus de mecanisme de col.laboració entre aquestes i aquell (per exemple, que hi hagi un Ministeri de les Ciutats o que l'alcalde de Barcelona sigui membre nat de qualsevol govern català).

De totes maneres és una proposta que cal complementar amb altres mesures, la presentació de les quals m'allargaria massa i que deixo per una pròxima ocasió. Ara no he fet més que una mena de brainstorming. Disculpeu si a algú li ha agafat un cobriment.

Per cert, sabíeu que la paraula alcalde, d'origen castellà, deriva de l'àrab Al Qaeda, que vol dir base (segurament amb una forta connotació militar)? Per descomptat, jo prefereixo altres denominacions més pròpies, com podrien ser la de Batlle, Paer o Síndic. Però sobre com reestructuraria políticament el poder local, també ho deixo per una altra ocasió.

3 Comments:

Blogger Josep M. Fernández said...

Definitivament t'has begut l'enteniment.

2 de setembre de 2006 a les 2:57:00 CEST  
Anonymous Ex_alumne said...

No, no s'ha begut l'enteniment. És una típica proposta de l'anomenada "esquerra independentista" que, quina casualitat, només beneficia els socialistos espanyols.

Sembla que, en el fons, l'amic Josep aspira a ser un altre Terricabres, autoanomenat independentista però a sou del seu amic Nadal (un gran catalanista, com tota la seva immensa família).

Apostem quan tardarà l'amic Josep a rebre una subvenció / premi de l'ajuntament de BCN de part de l'hereu posat a dit per un altre gran "catalanista" com Montilla?

Com ens hem de veure! Tants anys esperant que l'esquerra independentista assolis el poder i resulta que són uns incompetents que només beneficien els socilistos.

I Carod s'enmiralla en Pujol i Puigcercós vol ser Roca!

I els dits independestistes rient-lis les gràcies!

Com deia Grouxo: De la pobresa més absoluta hem asolit els més alts cims de la misèria.

5 de setembre de 2006 a les 21:34:00 CEST  
Blogger Josep said...

Ex-alumne,

Anem a pams. No has entès el sentit de la proposta, que val a dir-ho, és un esbós. Es tracta de fer una annexió estadística, però a l'hora d'afeblir el poder institucional metropolità. I a l'hora aproximar molt més la democràcia a la ciutadania. No em diguis que l'elecció directa de l'alcalde de Gràcia o de Sant Andreu, no tindria el seu morbo.

A més a més, és una proposta que ofereix a CiU la possibilitat de governar si més no els "seus" districtes, que tots ja sabem quins són. Com a mínim governaria alguna cosa a BCN, que ja té delicte la seva inutilitat.

La globalització es construeix en base a grans metròpolis, i Barcelona, actualment, legalment no ho és. Una altra cosa és que de fet, Barcelona compta amb uns 3,5-4 milions d'habitants/usuaris/transeünts. O guanya mida o se la cruspiran. Passa com amb les empreses.

Com pots suposar no entraré ara a replicar les teves "puies". És un privilegi dels professors, passar olímpicament dels alumnes, si així ho consideren necessari. Fins que no siguis un col.lega, i si pot ser doctor.

Ara bé, sàpigues, a benefici d'inventari, que l'únic premi/subvenció que he rebut de l'ajuntament de BCN va ser una denúncia a la policia perquè em vaig negar a incorporar a fer la PSS a Parcs i Jardins. Un mocós buròcrata, pressumiblement de la JSC, em volia empaperar. Naturalment vaig passar d'ell.

Res, ex-alumne, content de mantenir el contacte, i ja saps on sóc.

6 de setembre de 2006 a les 1:21:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home