UNA CARA COM UN PIANO I LA DIANA

Realment suposo que no hi haurà cap independentista amb dos dits de front que es deixarà entabanar per la retòrica electoral d'en Madí and company. L'estratègia és clara: O CiU o el Tripartit. No cal dir que l'objectiu d'aquest eslògan són els votants d'ERC. Però, mare de déu senyor! Hi haurà algun independentista que sigui capaç de votar CiU després de la traïció del xulopiscines a l'aprovat en el Parlament del parc? Com es pot votar CiU, si tots sabem que s'ha abaixat els pantalons davant de ZP. Ni pacte, ni hòsties. Un trágala de començament a final. És cap casualitat que el negociador en cap dels ecspanyols, immediatament després d'acabar el dossier català, el nomenessin Ministre de l'Interior? I és clar que no, home! Modestament, exigeixo cap vot independentista al ticket Mas-Duran, quina parella! Quins pàjaros! A anys llum del propi J. Pujol i de Ramon Trias Fargas. No es pot alimentar la bèstia i després dir que li vols tallar el cap. Per contra, si l'alimentes, te l'acabarà tallant ella.

És cert que ERC ha pactat amb el PSC, mentre que CiU ho ha fet amb el PSOE. Ara ja sabeu que el PSC no és res de res. Un zero a l'esquerra. Fins i tot la sra. Garrigosa, n'ha estripat el carnet. Això sense cap mena de dubte, obligarà a ERC a adoptar una altra actitud respecte la delegació sociata a casa nostra. Després de la decapitació de Maragall, res tornarà a ser igual. I els d'ERC n'han de ser conscients. Els ciutadans també. I això exigirà molta habilitat. Votar ERC és doncs, una capsa de sorpreses. Però el que està claríssim és que votar Ciu és votar PSOE o fins i tot col.laborar amb el PP. Sí. sí, amb el PP, que ja no ens el mamem, el dit. Clar que sempre pot existir alguna CUP que portar-se a la boca. O algun Estat Català alfa o beta. O quedar-se a casa.

Diguem-ho clar d'una vegada: el nyap aprovat (ahahahahahahah) és producte de la pressió dels troglodites de l'exèrcit ecspanyol i de la tremolor de cames d'en Mas i companyia. I, també afegir: de la tebior de caràcter de persones com en Carod. La seva biografia política s'adiu d'allò més amb un eslògan que segurament us sonarà: "Más vale pájaro en mano, que...."