CATALUNYA AL MÓN (1a part)

En les darreres setmanes Catalunya i el seu accés a la Independència s´ha convertit en un tema d'interès mediàtic global, mundial. Mai com ara, Catalunya havia ocupat tant espai informatiu a les televisions, la premsa, les ràdios, la xarxa. Resulta fins i tot difícil, per no dir impossible, fer-ne un seguiment curós. És una situació a la que no estàvem avesats, però que cada dia que passa ens agrada, ens enganxa més.

I la raó d'aquest interès, és nítida i clara, i es resumeix en una paraula que a algú, si més no fins no fa gaire, no gosava pronunciar. Em refereixo, és clar, a la Independència. Un concepte que és tan suggerent que quan algú la gaudeix, ja no se'n desfà més.

La major part dels mitjans globals entenen perfectament què implica la reivindicació de la Independència. En canvi els costa molt més entendre el que significa l'autonomia. No debades, una part de la majoria de països del món han accedit a la Independència, després d'aprovar en el seu moment una Declaració Unilateral d'Independència.

Avui, podem dir que Catalunya és al Món, amb un personalitat pròpia, i que fins i tot ha superat en rellevància, cosa impensable fa pocs dies, a la pròpia Escòcia.

Però, davant de la batalla que s'acosta, és rellevant analitzar quins són els arguments que els observadors estrangers utilitzen per explicar la Independència catalana  als seus lectors/ oients/ espectadors/ navegadors. A ningú no se li escapa que   la manera com  expliquin els mèdia globals l'escenari català, tindrà una gran importància en  l'actuació dels estats  a l'hora de reconèixer-la. 

En un primer cop d'ull, es pot veure que molts mitjans associen   l'auge de l'independentisme  amb la situació econòmica de crisi. Segons aquest relat, l'independentisme  s'activa arran de    l'agreujament de les condicions materials dels catalans. Aquest detereminisme econòmic,   resulta una espasa de doble fulla, perquè deixa entendre que si es resol  la qüestió econòmica,  la reivindicació independentista es desinflaria. Ens trobem, efectivament, davant d'una visió esquemàtica i unifactorial, que converteix els catalans en individus    que responem a un únic criteri. I no explica perquè en èpoques de bonança econòmica,  l'independentisme també ha crescut. A aquesta percepció s'han apuntat sobretot, determinats mitjans de comunicació dels Estats Units.

Una segona percepció, bastant relacionada amb l'anterior, seria la que opta per indicar que l'independentisme català creix perquè està fart de contribuir a la solidaritat interterritorial espanyola. És una visió que presenta els catalans com un poble ric, que menysprea les comunitats autònomes pobres, i doncs busca una sortida individual a la crisi econòmica. En aquest sentit l'independentisme és una típica revolta elitista o de ric. Una anàlisi que, no cal dir-ho, no és precisament afalagadora i que hem vist reflectida en alguns mèdia que pressumeixen de progres. Malgrat el seu simplisme, o precisament per això, cal combatre-la aferrissadament, i fer veure que la solidaritat només ho és quan es fa des de la llibertat, no des de la imposició, ja que llavors no és solidaritat, ans espoli.

(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 19 (Octubre 2012)