CRÒNIQUES POST-COLONIALS (i 3): LA FEBLESA DE L'ESPANYOLISME

El rotund fracàs de l'akelarre espanyolista del 12O, va ser la demostració fefaent que l'espanyolisme a casa nostra és d'una enorme feblesa. I això malgrat l'escàndol de la delegada del govern espanyol que va inflar les xifres més enllà de qualsevol límit de vergonya aliena. Jo penso que, de la mateixa manera que passa amb els ambaixadors, a aquestes alçades de la pel.lícula, el govern català ja hauria d'haver fet saber a l'espanyol, que aquesta senyora no és reconeguda com a representant oficial i que mai se la tindrà en compte en qualsevol acte institucional, i si s'escau, cap membre del govern català no coincidirà amb ella en cap acte oficial. Això hauria de ser el mínim.(També s'hauria de fer el mateix amb el Ministre d'Educació, però aquesta és una altra història).

Però tornem on érem. La feblesa de l'espanyolisme a Catalunya. És tanta que només els dubtes dels independentistes, les seves vacil.lacions, els poden ajudar. Si no dubtem i estem ben convençuts del que fem en els moments claus, no ens aturarà ningú. Així de clar. Aquesta és la gran basa que tenim en comparació amb la resta de moviments independentistes. Enfrontar-se amb els anglesos del Canadà, de la Gran Bretanya, del Regne Unit, és mil vegades més complicat i més exigent que fer-ho amb els tanoques espanyols. Tenim, doncs, una avantatge molt més competitiva.

I encara més, si ens fixem amb la fauna de l'akelarre. Tios i ties amb pinta de Torrentes, si no fos que no li arriben a la sola de la sabata.

Amb aquesta fauna, ja podem estar tranquils. És una simple qüestió de bon gust i d'ordre públic.

La immensa majoria de catalans saben del cert que la independència comportaria un augment del nivell de vida en una proporció molt superior a l'actual. Això és una veritat palmària que qualsevol nen de primària ho percep. Cal mostrar-se constant i no afeblir en la defensa d'una vida millor per a tots els catalans i les catalanes. Aquest és un dels grans valors que tenim els independentistes. Hem d'anar de cara a barraca i amb el convenciment que enderrocarem el mur espanyol i ens en desempallegarem  de la seva guàrdia de ferro