CRÒNIQUES POST-COLONIALS (i 3): LA FEBLESA DE L'ESPANYOLISME

El rotund fracàs de l'akelarre espanyolista del 12O, va ser la demostració fefaent que l'espanyolisme a casa nostra és d'una enorme feblesa. I això malgrat l'escàndol de la delegada del govern espanyol que va inflar les xifres més enllà de qualsevol límit de vergonya aliena. Jo penso que, de la mateixa manera que passa amb els ambaixadors, a aquestes alçades de la pel.lícula, el govern català ja hauria d'haver fet saber a l'espanyol, que aquesta senyora no és reconeguda com a representant oficial i que mai se la tindrà en compte en qualsevol acte institucional, i si s'escau, cap membre del govern català no coincidirà amb ella en cap acte oficial. Això hauria de ser el mínim.(També s'hauria de fer el mateix amb el Ministre d'Educació, però aquesta és una altra història).

Però tornem on érem. La feblesa de l'espanyolisme a Catalunya. És tanta que només els dubtes dels independentistes, les seves vacil.lacions, els poden ajudar. Si no dubtem i estem ben convençuts del que fem en els moments claus, no ens aturarà ningú. Així de clar. Aquesta és la gran basa que tenim en comparació amb la resta de moviments independentistes. Enfrontar-se amb els anglesos del Canadà, de la Gran Bretanya, del Regne Unit, és mil vegades més complicat i més exigent que fer-ho amb els tanoques espanyols. Tenim, doncs, una avantatge molt més competitiva.

I encara més, si ens fixem amb la fauna de l'akelarre. Tios i ties amb pinta de Torrentes, si no fos que no li arriben a la sola de la sabata.

Amb aquesta fauna, ja podem estar tranquils. És una simple qüestió de bon gust i d'ordre públic.

La immensa majoria de catalans saben del cert que la independència comportaria un augment del nivell de vida en una proporció molt superior a l'actual. Això és una veritat palmària que qualsevol nen de primària ho percep. Cal mostrar-se constant i no afeblir en la defensa d'una vida millor per a tots els catalans i les catalanes. Aquest és un dels grans valors que tenim els independentistes. Hem d'anar de cara a barraca i amb el convenciment que enderrocarem el mur espanyol i ens en desempallegarem  de la seva guàrdia de ferro

DURAN, EL NOU TORRENTE 5

Pagaria un pèsol per veure la cara que farà -o que ja ha fet- l'Alex Salmond, que s'assabentà -perquè suposo que ja se n'ha assabentat- de les declaracions d'en Duran i Lleida respecte les intencions de l'Scottish National Party. Segons, en Duran, l'SNP i CiU volen el mateix, és a dir, el pacte fiscal. Punt. I el noi s'ha quedat tan ample i descansat. Jo diria que en Salmond deu haver pensat, "però aquest freaky d'on ha sortit?". I fins i tot haurà afegit "i el voten, a Catalunya, aquest bufó?". Cony si el voten, a ulls clucs,tu. Sobretot aquells catalanets que es lleven ben d'hora, ben d'hora pel matí, per treballar durament i pagar més impostos a Espanya, amb el convenciment profund que aquesta ètic quasi protestant, tard o d'hora es veurà compensada per Nostre Senyor, i de forma miraculosa, perquè només és possible un miracle, ens donarà la independència.

En Salmond, potser no sap -o potser sí- totes les atzagaiades que en Duran va cometre durant la darrera campanya electoral. Des d'esbroncar periodistes, fotre's amb tot quisqui, fins a tocar la bateria, i les que no sabem. Potser en Salmond arribaria a la conclusió que en Duran és com el protagonista d'aquesta gran contribució espanyola al Patrimoni Mundial, com és les pel.lícules de Torrente. Si no vaig mal comptat, ja se n'han fet 4, de pel.lícules d'aquestes. Doncs bé, ara Duran protagonitza Torrente 5, que com a subtítol podria dir-se "A mi no em para ni Déu" , i mira que missaire, ho és, encara que sovint només de cintura cap amunt, insinuen.

Deixem-nos, però, de conyes. La darrera setmana ha esclatat el referent escocès, i segons sembla hi ha per setmanes, mesos i anys. Fins al 2014, com a mínim. De manera que posem-nos-hi còmodes. Ens pocs dies, el virus escocès s'ha estès per tota la política catalana i fins i tot per l'espanyola. Vegem-ho.

La vice Ortega, ha sortit amb la cançoneta de la maduresa. Diu, la vice, que el poble català no està encara madur per a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. Potser el 2345? O el 3150? I el 4322. Sí jo penso que el 4322, el poble català ja tindrà el punt exacte per convocar el referèndum... el que no sé és quina pinta farà llavors la vice... Portarà bótox? No ho sé, i francament me la refanfinfla... pero ja començo a estar fins al capdamunt d'aquestes sortides sobre la nostra suposada "manca de maduresa sobiranista"... O és que cal esperar a que el 99.9999999% hi voti a favor. No, francament, no.

Després va venir el torn de l'inefable Quim Nadal, que va referir-e al cas escocès dient que ells tenen petroli i nosaltres no, per la qual cosa, suposo que pressuposava que nosaltres en hem de fer-te fotre. En Nadal ja és massa granadet per dir aquestes ximpleries... doncs si no tenim petroli tenim el sol, els turistes, milions dels quals cada dia ens visiten, per exemple. Ara dubtar, com se suggereix sibil.linament de la capacitat econòmica d'una Catalunya independent, és realment per fer-s'ho mirar.

El tercer en discòrdia va ser fonts del govern espanyol, que van gosar amenaçar els escocesos amb vetar l'entrada a la UE, d'una Escòcia independent. El guirigall va ser tan gros, que, cas excepcional, el govern espanyol va sortir a aclarir que ell no volia immiscisr-se en afers interns d'altres països. Però nois, és que no veieu que els almogàvers ja no són com eren abans....

I ara el Duran ficant la gamba fins a l'aixella....

Ras i curt: tant els espanyols com els dependentistes estan dels nervis. No poden controlar Salmond, i això els posa a parir. Com ja he dit abans, posem-nos-hi còmodes. Però sense fer el préssec, que hem d'aprofitar la conjuntura.

NOTA: Post inicialment penjat al DGS, el 25.01.2012.

A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!!!!

Duran assegura que Alex Salmond només busca un pacte fiscal

Considera que l'independentisme escocès "vol el mateix que nosaltres", és a dir, administrar els propis recursos econòmic, i que "Salmond no pretén la independència"

Us ho ben juro, així és impossible de viure!!!! El referèndum escocès està petant-ho tot!!! Si fa uns dies va ser la Joana Ortega, que parlava de si estem madurs o no, després va venir el torn del sòmines d'en Quim Nadal, dient que si allà tenen petroli i aquí no.

Per acabar-ho d'adobar els ecspanyols vacil.len dient que vetaran l'entrada d'una Escòcia independent a la UE... Sense comentaris...

De fet, ens han fet un favor immens, els ecspanyols... Ells solets s´han posat a la gola del llop, i demostren als seus socis europeus que no són de fiar. Ecspanya, més pària que mai. Només falta que els europeus s'adonin que Ecspanya és un gra al cul d'Europa. Literalment, és un pain in the ass. I actuïn en conseqüència... I per que això ho facin, nosaltres hem de provocar-ho. Hem de treballar tant com sigui possible ... i més.

Però faltava ell. Faltava l'omnipresent. El Rasputin català. L´home de Roma,

l´home de Madrid ... l'inefable Duran i Ecspanya, el qual, com l'escorpí, no pot evitar badar boca, perquè si no es mor.

I l'ha dita. I l'ha dita grossa. Quin bufó que tenim... I a sobre encara els catalanets que es lleven ben d´hora al matí per treballar i per pagar impostos a Ecspanya, el voten...

Molt bé nen, de manera que en Salmond només vol el pacte fiscal, és a dir, peles, virolla, líquid element, oi?

Però quin fart de riure, redéu!! Ja veig l'Alex fent-se un tip de riure, i preguntant-se: Però aquest freaky d'en Duran... d'on ha sortit?

De Torrente 5, podríem contestar sense por a equivocar-nos.

Aquests unionistes, dependentistes, són autèntiques peces de museu. Com ens riurem en la seva cara. Vénen setmanes, mesos, en els quals estarem més que entretinguts... I la deslegitimació d'Ecspanya anirà in crescendo, i la correlativa histèria dels unionistes i dels dependentistes, també.

Posem-nos-hi bé. Ens en farem un tip.