El Pessebre del Periodico

L'edició d'ahir del Periodico de Catalunya era un autèntic pessebre de maragallisme heavy. Amb el Sant Josep i la Mara de Déu, l'ase i el bou (guess who), els pastorets, els tres reis, l'estrella, els xais... Tots mirant cap al nen jesuset, en Pasquis. El President-zombie, perquè va ressucitar d'entre els morts. Ara es veu que el PSC és la centralitat. Va home va. En Borrell, central, de què!

Deixem-nos de punyetes. És hora de passar a l'ofensiva i fer que els sociates, que se les prometien molt felices, comencin a suar de debò. En un país normal, les següents persones estarien sotmeses a una autèntica pressió perquè dimitissin, no per dignitat, que no en tenen, sinó per fer el ridícul, quan no directament l'imbècil.

1. La Consellera Mieres, per motius obvis, No cal que ens hi estenguem gaire.
2. La Consellera Geli, per la seva brillant idea de fer pagar per les visites mèdiques. No vols caldo, dues tasses.
3. El Conseller de Justícia, per l'escàndol de les tortures a les presons.
4. L'inefable Joan Clos pel desastre i el ridículum tremens del Fòrum, alies Ferum.
5. El Director General de la Corpo, Joan Majó, per aconseguir que cada cop tinguem més vergonya de veure la "nostra" televisió i la "nostra ràdio".
6. La no menys inefable Montserrat Minobis. Tot un poema.
7. El comissari polític Jordi Mercader. La guerra freda ja es va acabar fa alguns anys.

Déu n'hi do, la llisteta. Si tinguessim mitjans nacionals normals, no paranormals o paramadrilenys, aquests individus estarien vivint un autèntic calvari. Però no, aquí continua manant aquell graffiti que deia: "SE'NS PIXEN A LA CARA I LA PREMSA DIU QUE PLOU!"