dilluns, 14 de juny de 2004

VALORACIONS D'URGÈNCIA DE LES ELECCIONS EUROPEES

Els resultats de les eleccions europees d'ahir, em mereixen les següents valoracions d'urgència:

1. L'abstenció ha estat la gran guanyadora, la qual cosa il.lustra la separació que hi ha entre els ciutadans i aquesta cosa que en diuen UE. En el cas de Catalunya, a més a més, la nostra marginació política i cultural, no fa més que alienar-nos d'aquest projecte. Pel que fa als nous estats membres, han percebut, penso que correctament, que han entrat per la porta del darrere, que són ciutadans de segona dins la UE -els catalans som de tercera, o bé, no som- i que estan destinats a ser devorats per les economies dels estats grans -Alemanya, principalment.

2. El fet cert és que ara la formació principal al Parlament Europeu (PE) serà el Partit Popular Europeu (PPE), on no hi haurà cap diputat nacionalista català. En canvi, sí que hi seran en Vidal Quadras i el Mayor Oreja... Què vol dir això? Doncs que el PE es convertirà, ben probablement, en una enemiga absoluta del reconeixement de Catalunya, i fins i tot pot convertir-se en un contrapoder en qüestions com el secessionisme lingüístic.

3. A nivell d'estat ecs-panyol, la bipolarització PSOE-PP no fa més que reforçar el sistema, ja se sap que, com diu en Carod, tots dos formen el PPSOE, que vol dir que es posen d'acord en les qüestions d'estat... per fotre a Catalunya i a la resta. Cal veure que malgrat els discursos mediàtics, el PP ha aguantat el cop i això vol dir que la seva força és considerable.

4. Pel que fa a la victòria del PSC al Principat, que ha estat abassagadora, cal tenir clar que això, si tenim en compte el context en el que s'ha donat d'altíssima abstenció, només pot voler dir una cosa: el PSC és un partit "a la búlgara" o si voleu "a la romanesa de Ceaucescu". Només una formació totalment al marge de la realitat pot arribar a sentir-se triomfadora avui. Aquí el que es demostra són la fortalesa de les xarxes clientelars que s'han anat teixint al llarg de més de 25 anys sobretot a nivell de la política local. El PSC actua de forma leninista i els seus membres saben que qui es mogui no sortirà a la foto. I la veritat és que els ha anat prou bé. La seva habilitat en alimentar estómacs agraïts és reconeguda. En definitiva, penso que serà molt difícil derrotar mai al PSC. L'únic que es pot esperar és que, com en les democràcies populars, l'organització interna es pudreixi i caigui pel seu propi pes.

Per altra banda, el "triomf" d'ahir no fa més que cohesionar el PSOE i el PSC, per la qual cosa, la possibilitat d'un trencament entre les dues formacions, que alguns esperàvem fa pocs mesos, és a hores d'ara impensable. Maragall podrà tenir més mans lliures al govern del Principat, però sempre sota les ordres directes d'en Zapatero.

5. L'hòstia de CiU ha estat enorme. Normal, amb individus impresentables com en Guardans què es podia esperar? Quan els convergents deixaran de criticar ERC i posar-se les piles. Ara hi ha el risc que el sector espanyolista de CiU intenti fer un cop d'estat per, segons diuen, tornar a la centralitat política. PENSO QUE JA ÉS HORA QUE ELS SOBIRANISTES, ÀDHUC INDEPENDENTISTES, DE CIU S'AVANCIN ALS ESDEVENIMENTS I FACIN NETEJA DE LA RESTA DE ROQUISTES I ALTRES MALES HERBES QUE ENCARA PUL.LULEN I FAN LA VIU VIU. CiU ha de canviar el discurs nacional i plantejar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per abans del... posem el 2014 (per estalviar-nos els actes del tres-cents aniversari de tothom sap què). Les declaracions de la rata de l'Iceta, dient que els resultats havien de portar CiU a ser més moderats ens indiquen quin és el camí que cal seguir. Per altra banda, és lògic que en Pujol, més aviat que tard, deixi la primera línia. La seva herència, perjudica cada cop més.

L'altra història és el llast que representa UDC, i sobretot la figura de Duran i Lleida. Quan més aviat li tallin el cap millor. Espero que la candidatura opositora, clarament patriòtica, acabi amb aquest individu i amb tota la xarxa de corrupció que l'envolta.

6. El fet que el PPC sigui la segona força més votada en aquestes eleccions podria ser anecdòtic, pel tema de l'abstenció. Però no ho és. Hauria estat molt preferible que no passés. De fet, això demostra que els ecs-panyols, són molt més fanàtics i militants que els catalans, que veiem la construcció de la UE com un projecte on nosaltres som ciutadans de tercera o, directament, no-ciutadans.

7. Els resultats d'ERC són molt interessants. Després del desgast de les darreres setmanes, quasi ha doblat els vots. Però la cosa més important, des del meu punt de vista és que ERC es consolida a les Illes (on ha tret prop del 3% dels vots) i comença a fer-ho al País Valencià, on s'està menjant ràpidament l'opció regionalista BNV. Cal continuar així i convertir ERC en la primera força autènticament nacional, de Salses a Guardamar. Si ERC ho aconsegueix, no tinc cap mena de dubtes que acabarà superant CiU com a referent nacionals. Les eleccions autonòmiques del 2007 a les Illes i al País Valencià han de servir per donar el cop final i garantir la plena implantació d'ERC a tots els territoris de la nació.

Penso que ERC també s'ha de plantejar ja des d'ara la celebració del referèndum d'autodeterminació i deixar de parlar de repúbliques federals multinacionals com a properes estacions... S'han de posar les bases per a la consulta el més aviat possible i començar a difondre que una victòria en les eleccions del 2007 donaria lloc a una Declaració de Sobirania immediata per part del nou Parlament que sortís escollit. Un cop feta la declaració s'iniciarien els contactes internacionals (òbviament cuinats abans) i la celebració de la consulta (amb la presència d'observadors internacionals). Cal començar a treballar des d'ara. NO PODEM ESPERAR MÉS. L'escenari del 2007 amb l'absència dels fons europeus per a la hisenda espanyola no és altra que un increment de l'espoliació econòmica de Catalunya per part de l'estat ecs-panyol, la qual cosa afectarà l'economia i sobretot el benestar dels catalans i les catalanes. I AMB AIXÒ NO S'HI JUGA.

Per altra banda, el PSM i el BNV i si es vol també UM, han de començar a decidir què volen ser quan siguin grans. La via regionalista és una via morta. O s'incorporen al projecte Catalunya o acabaran diluïts dins d'Ecs-panya. No hi ha terme mig. I al senyor Guardans i les seves parides... que el bombin, que ja ho han fet.

8. Finalment, cal dir que, com era d'esperar, ni la CUP ni EC han fet res de bo. En el cas de la CUP a més, els resultats són més greus, perquè malgrat el seu discurs, ha demostrat ser una opció únicament principatina. Només un detall, la CUP ha tret més vots a Madrid que al País Valencià. Això no ho ha aconseguit ni EC. Considero plenament vigents les reflexions que vaig fer fa uns dies. L'independentisme revolucionari no pot plantar cara electoralment a ERC, excepte a nivell local. Cal que esmerci els seus esforços en reforçar els moviments socials i des d'allà pressionar les institucions. Per exemple, en l'àmbit sindical, reforçant el sindicalisme nacional i no altres opcions espanyolistes.

Bé, de moment això és tot. Suposo que queden moltes coses que ja aniré afegint més endavant.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

La valoració de les europees, per a mi, és que no es poden fer masses cabòries serioses en unes eleccions on ha votat el 40 % del electors, pel simple fet que no són prou significatives per poder fer cert tipus d'afirmacions, d'extrapolacions, de conclusions.

L'altra valoració que faria és que vist el plantejament de la campanya, el tema d'Europa ha estat molt residual en general, i per tant, trobo que el 40 % ha estat una xifra prou alta per un panorama tan mediocre.

Finalment, des d'una òptica suposadament nacionalista, que el PP sigui la segona "força" és preocupant.

Ni CiU atura la seva devallada ni ERC ha tingut uns resultats tan satisfactoris -amb Aznar es vivia millor-.

Podem començar a posar etiquetes de regionalistes, nacionalistes o independentistes. I perderem Catalunya pel camí.

La lectura final és que amb aquest pacte d'esquerres i "catalanista" -i caldria saber si aquest catalanisme és regionalista, nacionalista o independentista- ERC ha lograt apuntalar un PSC que cada dia més i més gran a Catalunya. I en canvi, en el govern, ERC es podria dir que és inexistent, com IC. Tota una forma ben curiosa de fer pais.

14 de juny de 2004 a les 12:54:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home