dimarts, 1 de juny de 2004

Diverses reflexions que vull compartir:

1. Davant l'allau de crítiques que cau damunt d'ERC, algunes d'elles justificades, cal reconèixer-ho, ningú ha gosat destacar un aspecte clau, de caràcter eminentment positiu. És el següent: ERC ha trencat el fonamentalisme regionalista practicat a cor què vols per CiU. El fet que ERPV sigui cada cop una realitat més forta i que ERC de les Illes també, penso que és un fet clarament positiu des d'un punt de vista estratègic: el de la reunificiació nacional. Que hi hagi un diputat valencià independentista (Agustí, com vas?) és una fita històrica i obre moltes portes de futur. Que el cap de llista a les europees sigui una persona de solvència contrastada com és en Bernat Joan, amb qui vaig parlar a Prada l'any passat, un eivissenc de pro, no pot més que ser valorat positivament. Si a això afegim el fet simbòlic que l'alcaldessa del primer poble de Catalunya, geogràficament parlant de nord a sud, és a dir, Salses, també sigui d'ERC, doncs, tot plegat fa una bona pinta.

Sobretot si ho comparem amb la situació de CiU. Amb un cap de llista per les europees que en el seu moment va destacar per dir que no li feia res dir que ell era "ecs-panyol" (ell va dir "espanyol" és clar). Amb una campanya electoral on dos partits catalans (o si es vol, dels Països Catalans), com són el BNV i el PSM, són sistemàticament posats en darrera fila en benefici del PNB i del BNG, en la propaganda electoral. (La veritat és que el futur d'aquestes dues formacions regionalistes no el veig gaire clar, tret de l'àmbit local, però a escala regional-nacional, hauran de decidir què volen ser quan siguin grans).

Penso que, com han dit altres analistes, és molt important refer ponts de diàleg entre CiU i ERC. Però s'ha de fer des del tracte d'igual a igual i no des d'una suposada superioritat d'un respecte a l'altre. Una superioritat que, tal volta, en aquestes eleccions europees, canvia de sentit...

2. I queda la CUP, o l'independentisme revolucionari. Penso que aquesta candidatura pot tenir un efecte positiu per tensar el discurs d'ERC i evitar certs relaxaments, o temptacions de ser massa simpàtics amb els ecs-panyols (sociates). També per combatre el sorgiment de cacics locals vinculats a ERC. De totes maneres, l'independentisme revolucionari ha d'acceptar, tot i que emprenyi, que ERC ha aconseguit el reconeixement d'organitzacions com ETA i el Sinn Feinn. En aquest sentit, penso que el seu objectiu ha de ser fer-se fort en els moviments socials i des d'allà pressionar amb totes les forces. Plantejar una lluita partidista en termes electorals a ERC, no només és suïcida, sinó que pot ser contraproduent.

3. Canvio totalment de registre. Estic llegint dos llibres a l'hora. El primer és d'en Chomsky i es diu "Poder i Terror". En la seva pàgina 25 es pot llegir el següent fragment:

" EL PRIMER ARTICLE QUE VAIG ESCRIURE, RECORDO EXACTAMENT QUAN EL VAIG ESCRIURE, PERQUÈ RECORDO L'ESDEVENIMENT. VA SER EL FEBRER DE 1939, DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE BARCELONA. PARLAVA DE L'ESTESA DEL FEIXISME A EUROPA. JO TENIA DEU ANYS. NO ERA UN ACTIVISTA. PERÒ DES DE LLAVORS S'HA CONVERTIT EN UNA GRAN PART DE LA MEVA VIDA"

Fixem-nos, doncs, que el primer record polititzat d'en Chomsky, sens dubte l'intel.lectual compromès més rellevant dels nostres dies, es relaciona amb Barcelona -i per extensió amb Catalunya. No és significatiu això? Chomsky va néixer el 1928, el mateix any que el Che Guevara, el qual, segons sembla, també va vincular els seus primers records polítics d'infantesa amb la caiguda de Barcelona. Fixem-nos la importància mundial que va tenir i comparem-ho amb la poca rellevància que es dóna a casa nostra. És patètic.

4. L'altre llibre que llegeixo és el de l'Hèctor Lòpez Bofill "La Independència i la realitat". No l'he acabat encara, i tot i que conté aspectes discutibles, que si de cas discutiré en un altre post, hi ha un fragment deliciós que no puc estar-me de reproduir. Es refereix, l'autor als "federalistes acadèmics" de casa nostra:

"AL NOSTRE PARER, AQUESTA ÉS UNA VIA MORTA, ENCARA QUE, PER RAONS DE PRUDÈNCIA, TANT ELS ACADÈMICS COM SECTORS MINORITARIS DE L'ESQUERRA CATALANA PROGRESSISTA LA CONTINUÏN DEFENSANT, POTSER PERQUÈ, PER A ALGUNS, SORTIR DEL DISCURS "POLITICAMENT" CORRECTE ÉS EXTREMAMENT COMPLICAT, I POTSER PERQUÈ L'ABSÈNCIA DE CORATGE FA QUE ES CONTINUÌN REFUGIANT EN QUIMERES QUE ELS ESTALVIEN DE PRONUNCIAR EL QUE ELLS CONSIDEREN INNOMINABLE"

Senzillament genial.