dimarts, 13 de juliol del 2004

Comentaris generals sobre l'actualitat política

1. El Congrés de CDC ha demostrat clarament que els i les militants són majoritàriament patriotes sense complexos. Els anomenats moderats o, diria jo, espanyolistes, no han rebut una rebolcada més gran perquè Artur Mas s'ha encarregat de protegir-los i ha alertat sobre el perill que aquests elements s'allunyin del partit, per considerar-lo massa "radical". És cert que cal diferenciar els militants dels votants, i que probablement aquests segons, en el seu conjunt o en una part considerable, no tenen plantejaments tan coherents. No obstant això, la tasca dels partits polítics no és la de ser un mirall de la societat, com sovint diuen els sociates, en un exercici de sociologisme barat. (Si això fos cert, llavors tots els partits haurien de tenir la seva quota de pederastes, mafiosos, criminals, etc., dit sigui de passada, potser és que ells els tenen). No, els partits han d'anar més endavant que el conjunt de la societat, han de marcar línia, com es diu habitualment. L'únic que han de fer-ho de manera que la societat els segueixi d'aprop. Però ha de quedar clar que CDC és una formació on els sobiranistes tenen un suport majoritari entre les bases. I això s'ha de veure reflectit en el dia a dia i no deixar-se acomplexar per les pressions mediàtiques.

2. El gran debat sobre Europa. Ja en vaig parlar en un post de fa uns mesos. Penso que el vot afirmatiu està totalment descartat. Per raons de dignitat nacional. Llavors el perill que ens enfrontem és que el vot patriòtic es divideixi en diverses opcions: el vot negatiu, el vot en blanc, el vot nul o, per descomptat, en l'abstenció. Penso que Catalunya hauria de donar una resposta contundent. En aquest sentit, proposo que de cara al referèndum que tindrà lloc es constitueixi un Comitè Unitari format per les forces patriòtiques que proposi un vot en el mateix sentit, és a dir, en una de les quatre opcions abans esmentades. D'aquesta manera, Catalunya donarà una resposta unànime. Aquesta proposta la desenvoluparé en un altre post. De totes maneres, no ens hauríem de deixar acomplexar per les crítiques d'euroescepticisme que des de "El País" ja s'ha llançat ja. Precisament el diari més sudaca que hi ha en el món!

3. Penso que Artur Mas s'equivoca quan parla que el Nou estatut d'autonomia ha de servir pels propers 30 o 40 anys. És això precisament el que cal evitar. Jo no vull un Nou Estatut. Jo vull la Independència. I si s'ha de redactar un nou estatut, ha de contemplar l'exercici de l'autodeterminació, si pot ser abans del 2014.

4. Felicito al Govern de Catalunya per iniciar de forma oficial l'obertura de les fosses de la guerra i de l'aprovació d'un protocol al respecte. Ja seria hora que els nostres milers de morts, oblidats, amagats, desconeguts, ignorats, calumniats rebin un homenatge amb cara i ulls. I si això és simbòlic, visca el simbolisme!