PATRIA, LIBERTAD, TRABAJO Y CULTURA

MÈXIC 16.09.1810

Podem dir que el Grito de Dolores marca l'esclat de les independències llatinoamericanes. La Declaració d'Independència feta pel capellà Miguel Hidalgo y Castilla, esdevingué una icona , i li va valdre ser declarat el Padre de la Patria. És sense cap mena de dubte, un dels referents dels moviments independentistes d'Amèrica.

Avui en fa 201 anys!!!

Mèxic ha estat i és un país cabdal. Històricament, es va negar a reconèixer el règim franquista i va oferir ajuda a milers d'exiliats catalans que hi arribaren i on portaren una vida plena i reeixida en la majoria de casos. El primer cap d'estat va ser Agustín de Iturbide. El 1824 es va proclamar la (Primera) República Federal, i en va ser president, Guadalupe Victoria.

Més endavant, Mèxic va participar en la Segona Guerra Mundial, si bé no de forma molt implicada. Tot i això. va ser un dels estats fundadors de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). La seva data d'ingrés és el 7 de novembre de 1945.

Des d'una perspectiva catalana, Mèxic té una rellevància enorme. La primera és que és l'estat amb més hispanoparlants, per la qual cosa, el més lògic seria que la icona representativa de la llengua ecspanyola fos la bandera mexicana, i no pas l'ecspanyola. Això demostra que els ecspanyols cada cop ocupen una part més marginal dins la Hispanofonia, i que països com Mèxic, Colòmbia i per descomptat, Estats Units, els estan superant per totes bandes. El futur de la llengua espanyola es juga a Amèrica, i no pas a Europa. Precisament, no m'estranyaria que hi hagués una correlació entre la marginalització dels espanyols, i l'increment de la seva agressivitat contra el català i les altres llengües peninsulars, com si sublimessin la derrota transatlàntica, amb una suposada victòria en l'escenari ibèric i de les illes adjacents.

Però hi ha més. Molt més. Mèxic està a punt de superar o ben probablement ja ha superat Ecspanya en termes de PIB. És un país, doncs, més potent econòmicament. I la demostració més fefaent d'això, i més sangrant pels ecspanyols, dit sigui de passada, és que Mèxic forma part del G-20, mentre que Ecspanya no en forma part, i sempre ha de fer jocs de malabars per intentar ser-hi, bé com a convidat especial, bé a través de la Unió Europea o fins i tot d'algun altre estat titular (França si no recordo malament). Els ecspanyols, per molts fums que portin, no pinten res, i amb la situació actual que travessa, fins i tot les seves reformes constitucionals són dictades des de Berlin o Washington.

Mèxic té una posició estratègica com a partner preferencial amb els Estats Units. Això el fa molt interessant des de la perspectiva catalana, en el seu camí d'accessió a la independència i de reconeixement internacional. No tinc cap mena de dubte, per història, per orgull, i perquè no dir-ho, per odi cap als ecspanyols que van de milhomes, quan són cuatro y el cabo, que Mèxic ajudarà molt al reconeixement internacional d'una Catalunya Independent.

Mexico's Independence Day