DE QUAN ELS CATALANS PENSÀVEM GEOPOLÍTICAMENT... I NO FÈIEM EL PRÉSSEC

VIA FORA ALS ADORMITS! (1734)

«... podria lograr-se... la quietud de la Europa assegurant

la llibertat que“s deu a Catalunya, Aragó,

y València. Per fundar est projecte, diré que una

monarchia de Borbón en Castilla sols pot enfrentar-

se fent-la incomunicable ab França. Ab un

altre o regne o república intermèdia que,,

aliada ab Portugal, resistís a dit Borbón rey de Castilla y,

comunicable ab las potencias marítimas per lo

Occeano y Mediterraneo, no temés al gran poder

de la França; dic que“s balancejaria lo equilibri de

Europa. És cert que esta nova potència o república

no podria, sola, resistir molt temps a la França,

però, aliada necessàriament ab los altres confinats

ab esta y ab Portugal, mutuament concorreria a

defensar-se, los vehins de França, y Portugal de

Castilla. Per est fi repetesc que deuria dit regne

separat o república, extendrer-se per los Pirineus

fins al Occeano per dividir enterament la França

de la Castilla; y per esperar y enviar més promptes

los socorros a Inglaterra y Olanda. Qualsevol veurà

que, tripartit com diré lo continent d'España en

tres dominis separats, quedaria lo del centro més

dilatat que junts los dels dos extrems: però la situació

de estos bastaria per defensar-se de francesos

i castellans, revivint, en lo domini ceñit de estas

dos nacions, lo valor y política ab que los memorables

reys de Aragó se'n defensaren sigles enters.

Per dividir en esta providencia lo continent de

España ab alguna proporció, he remirat las cartas

geogràphicas, a las quals remeto a tots. Ajustant al

regne de Portugal lo de Galicia, se fa quasi

rectilineal ab lo de Castilla des de migdia fins al

Nort. Igualment añadint al nou domini de Aragó

lo que França y España posseeixen en los extrems

dels Pirineus, enterament los divideix, y queda lo

regne de Castilla encara més vast que sos dos

confinats, en lo sol continent. D'esta manera, los

en lo sol continent. D'esta manera, los confins de

Castilla serian los corresponents a Algarbes, Portugal

y Galicia, que compondrian lo domini de

Portugal. Los orientals correspondrian al de Aragó:

consistent des de Marino Sant-Ander a Fuen-

Libre o origen de Ebro, seguint aquest riu fins a la

frontera de Navarra; de esta (compresa) baixant

als enters regnes de Aragó, València y Múrcia fins

al mar. Per confins ab França, deuria restituhirse a

est domini tot lo que França ha usurpat en lo llarg

dels Pirineus, ço és en Catalunya, los comtats de

Rosselló, Conflent y Cerdanya, y en Navarra y

Guipuzcoa las parts corresponents. Per la Nova

España (conquistada en temps de Fernando cathòlic

y Isabel) deduhiria dit domini de Aragó son

dret en un congrés. Dits sis regnes y provincias,

regits cada un ab sas lleys provincials justas y

antiguas, que la sola tirania present té sepultadas,

formarian un regne, o república libre que, ab justa

soberania, concorreria a salvar lo equilibri de Europa.

Són sis dominis provincials (unint-s-y

Bizcaya y Guipurcoa) que a més de la comuna

utilitat tenen just dret per separar-se del domini de

un Borbón en Castilla: primo Catalunya, 2. Aragó,

3. València..., 4to. lo regne de Múrcia..., 5to. Navarra

entera.... 6to. Ias señorias de Bizcaya, Guipuzcoa

y Alaba.»

Nota: La negreta és meva (JS)