L'ENDEMÀ DE LA INDEPENDÈNCIA ...

Ja fa uns quants mesos que he penjat en el meu bloc personal, una enquesta respecte què caldria fer l'endemà de la Independència. Abans de canviar-la, penso que paga la pena de comentar els resultats obtinguts.

De les onze possibles respostes que es podien triar, tres destaquen per damunt de la resta. Dues d'elles, han quedat les primeres, i sorprenentment empatades a vots. Naturalment, són dues mesures de gran relleu: són, per una banda, la formació del Tribunal Suprem de Catalunya i la Fiscalia General de Catalunya, i de l'altra, la constitució del Banc Nacional de Catalunya. Com es pot comprovar, dues competències que presenten una enorme mancança en el règim autonòmic actual.

La justícia, és, no cal dir-ho, l'únic poder clàssic que no s´ha incorporat a l'ordenament autonòmic, a diferència dels poders executiu i legislatiu. Així mai s´ha pogut parlar de poder judicial català, en els darrers anys, sinó de més precisament, poder judicial a Catalunya, que naturalment és molt diferent. Cal tenir clara una cosa: la justícia, i els seus homes i dones, els jutges, són una peça clau en la vertebració d'un país. Un jutge ha de conèixer la idiosincràsia dels seus conciutadans sobre els quals recau la seva acció jurisdiccional. No hi ha res més colonial, que un poder judicial foraster. I a Catalunya, si no vaig errat, només el 27% dels jutges són catalans. Un 27%!!!! Una dada terrible, de país colonial. I pel que fa a l'ús de la llengua catalana, aquesta se situa entre el 2-3% de tots els judicis. Una discriminació flagrant. La Justícia, doncs, és un poder estranger a Catalunya. Fet que explica la importància que els lectors del bloc li han donat.

El mateix es pot dir del cas de la Fiscalia General de Catalunya. Aquest càrrec ha de ser el responsable de vigilar pels drets dels Catalans, que no siguin conculcats dins el territori nacional. Ha d'actuar, entre d'altres, contra tota persona que cometés delictes de catalanofòbia, és a dir, de menyspreu contra els catalans, les catalanes, la llengua, la cultura i la nació, un cop s´hagués aprovat la llei corresponent (una de les primeres que aprovaria el Parlament, és clar). Amb la Fiscalia General de Catalunya, i la policia judicial corresponent, els catalans ens sentiríem més emparats en els nostres drets, i alguns no dubtarien tant en fer-se respectar. L'orgull nacional se´n reforçarà.

Tal i com he dit abans, l'altra mesura que ha compartit el màxim de vots amb la Justícia és el de la constitució del Banc Nacional de Catalunya. Una institució que immediatament passaria a contactar amb el Banc Central Europeu i que ens deslliuraria del (semi) control nefast, que està portant a terme actualment el Banco de España. El BNC serà una peça clau en la formació d'un sistema bancari i financer català, una altra de les mancances senyeres del país, després del desastre del model català de caixes, que s´ha ensorrat en qüestió de mesos. Un banc nacional català ajudarà a racionalitzar el capital i serà un actor clau en la política econòmica. L'actual Institut Català de Finances, doncs, s´hauria de reestructurar profundament o bé dissoldre´l i començar de zero. No ho sé. També el que s'haurà d'estudiar és la viabilitat que el nou Banc Nacional, incorporés tots els fons o actius -si en queden- de les caixes espanyolitzades, o que aviat ho estaran: Catalunya Caixa, Unnim, Laietana, Penedès, si cal un cop expropiades a les entitats espanyoles corresponents. Un altre tema seria quin paper hauria de jugar respecte la Caixa, atesa que probablement aquesta tindria més recursos que el banc nacional, si més no en els primers temps. Bé cal pensar-hi.

La tercera mesura que ha estat votada pels lectors del bloc ha estat la formació de l'Exèrcit Nacional de Catalunya. A l'igual que els anteriors, és una funció de caràcter estratègic. Modestament, penso que l'ENCAT hauria de tenir un nombre d'efectius professionals al voltant dels 10.000 homes i dones, tots ells graduats (és a dir, com a mínim amb el rang de tinent), amb un nivell de qualificació mínim de graduat universitari. No entro en més detall perquè és un tema que m'apassiona i podríem estar hores escrivint-hi. L'ENCAT, comptaria amb l'ajuda, si s'escau dels Mossos d'Esquadra (25.000 aprox), de la Policia Local de Catalunya (25.000 aprox) i del Servei Nacional de Seguretat (SNS, intel.ligència i contraintel.ligència, amb uns 2.000 membres més. aprox.). Naturalment, totes aquestes xifres s´haurien d'adequar a les conjuntures econòmiques corresponents. Un altre tema seria l'existència d'una Reserva Nacional, formada per alguns centenars de milers de soldats, però això ja ens portaria molt lluny.

La setmana vinent o l'altra, continuaré parlant sobre els resultats de l'enquesta.

NOTA: Post penjat al DGS, 7.3.2012