dijous, 9 de febrer de 2006

QUINS D'AIXONSES!

Quan ho vaig sentir per la ràdio vaig exclamar "Quins d'aixonses"... bé exactament no eren aquestes les paraules, però tothom m'entén, oi? Em refereixo a les declaracions del nostre particular Lord Falquaad, quan va insinuar que amb l'acord (traduït, rendició) assolit amb en caragirada d'en Zapatero, es repetia, salvant les distàncies, el mateix que havia passat el 1932, amb el President Macià, quan l'Estatut que retornà de Madrid, era una rebaixa respecte l'Estatut refrendat pel poble català, i redactat a Núria. D'aquesta manera, Lord Farquaad pretenia equiparar-se a la figura, situada a mil anys llum d'ell del benvolgut i enyorat President Macià. Quins d'aixonses, repeteixo!

Sàpigues, noiet, que el President Macià no va dubtar en el moment de proclamar la República Catalana, el 14 d'abril, fent sense cap mena de dubte, una acció de trencament de la legalitat vigent! Ho faries, tu? Sàpigues que va ser gràcies a la vulneració de la legalitat vigent, que va ser possible el restabliment de l'autogovern a una part de la nostra Pàtria, per primera vegada, d'ençà 1714. I sàpigues que va ser gràcies a aquest "acte de violència" (amb el permís de Pedrolo), que avui en dia existeix un cert nivell d'autogovern i que tu pots dir tots els disbarats que dius.

Intentar equiparar la teva èpica a la del President Macià fa riure de debò. Oimés quan tothom sap que el màxim grau d'èpica al que has arribat va ser quan un helicòpter et va venir a rescatar perquè t'havies quedat aïllat a la neu. Un helicòpter, no cal dir-ho, públic, pagat per tothom, fins i tot per un servidor.

I last but not least et recordo que Macià també va ser criticat en el seu moment per transigir a transformar la república catalana en un restabliment de la generalitat, entès com a govern autònom. Els partidaris de Cardona, titllaren Macià de traïdor i s'obrí una escissió important dins els separatistes catalans, que no es reféu, parcialment, fins al 1936.

Ben pensat, si vols exemples èpics que acabaren de mal borràs, què et sembla el cas d'en Michael Collins? Allà, però, la gent no se n'anava per les branques. Quins d'aixonsis, aquests irlandesos!