LES INDEPENDÈNCIES ES DECLAREN, "MY FRIEND"
El vice-president del nyap s'ha despenjat amb un article que situa la independència al voltant del 2350. Bé, cap novetat. Suposo que llavors els seus successors ja hauran acabat de pagar la hipoteca del piset que recentment acaba d'adquirir.
Les independències vénen quan vénen. Pretendre tenir-ho tot controlat com es desprèn de l'article és un cant a la inoperància. Seria com aquelles famoses condicions objectives imprescindibles per fer la revolució de dècades passades. I fins que no s'assoleixen, tothom quietos-paraos.
No, vice, no. Les independències es DECLAREN. I es DECLAREN, democràticament, el més aviat possible, intentant tenir el màxim de suport i recursos, en el moment de fer-ho, però, sense posar cap excusa peregrina per a mantenir l'statu quo. Fer altrament és legitimar la subordinació de la pròpia nació. És acceptar que l'opressió apreta, però no ofega. Això ha estat sempre així i continuarà sent així en el futur.
Més de la meitat dels estats actuals del món han accedit a la Independència mitjançant una DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA. No hi ha res de novedós en aquest sentit. Catalunya també vol emprar aquest camí, per recuperar la seva Llibertat, robada quasi fa 300 anys.
Catalunya afronta un repte sense precedents. La Independència es pot declarar en qüestió de mesos, menys de 6, si s'aconsegueix escollir una majoria independentista (monocolor o multicolor, això és el que menys importa) al Parlament del parc.
No s'hi valen dubtes, prevencions ni excuses de mal pagador.
escrit per JOSEP el 7/22/2010 10:20:00 a. m.
4 Comments:
Doncs sí, les independències es declaren, i llestos. Quina mosca li ha picat al "vice", explicant-nos com s'ha de fer i que és mooooooooooooolt difícil!? Primer surt amb el 2014 i ara ens avisa de que cal anar a pams.
Entenc que els carallots varis no estiguin per brocs i que facin mans i mànigues per tal de mantenir l'statu quo ara que els beneficia personalment (=econòmicament). Cal que comprenguem que la situació actual beneficia la gran majoria de la casta política "catalana", per això fan, a tot estirar, el ronsa. Vist el panorama, ara entenc la definició genèrica de català: aquell qui pensa en Catalunya però no hi creu. Sense somnis fa de mal viure (l'existència té difícilment sentit), tret, pel que es veu, que a un pelacanyes li omplin de sobte les butxaques i, per tant, té pànic de pensar que si perd la poltrona potser li caldrà tornar a treballar, a produir quelcom, cosa que, val a dir, ocorre com més va menys en aquest malaurat país, on moltíssims de conciutadans s'han fet seva la ganduleria dels ecspanyols, l'Spanish way of life.
És que si no la capitaneja ell, ja no té sentit!!
Com si ell encara fos algú al món de l'independentisme...
Aquest Carod, igual que els altres capi stupidi d'e(?)r(?)c(!!?), és tant curt que no s'adona que l'única via per a mantenirse amb decència al Parlament és fer pinya amb els independentistes. A pastar fang. Visca Reagrupament!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home