"TORNA L'ESCOPETA NACIONAL ... O VOTAR UN MINISTRE" AL BGS

Els qui ja tenim una certa edat guardem en el record una de les pel.lícules de culte Made in Spain dirigida pel valencià Lluís Garcia Berlanga. Va ser en plena transició cap al nou règim, em sembla cap a l'any 1977, jo llavors tenia 13 anys, però jo la vaig veure per primera vegada uns quants anys més tard. En la pel.lícula, hi apareix el típic catalanet que fa tots els papers de l'auca per tenir les connexions necessàries amb el Ministro per aconseguir la comanda per a la seva empresa, o una cosa així. I si cal fer treballar l'amant ... tot sigui pel negoci. La parella, formada pels actors Josep Sazatornil Saza, i una voluptuosa Mònica Randall (aiii els records d'adolescència....), passa les mil i una durant una cacera en alguna finca de les Espanyes. El personatge de Saza, en Jaime Canivell, cau en totes les indignitats possibles, s'arrossega per terra, per aconseguir el seu objectiu. Tanmateix, ara que penso, no recordo si ho aconsegueix.

Però, naturalment, no vull dedicar aquest post a fer una crítica cinematogràfica històrico-nostàlgica. No. Passa que veient com actua en els darrers dies el senyor Duran i Lleida, no puc treure'm del cap que el senyor Canivell torna a la pantalla, ara calb, sense bigoti, i no sé si amb o sense amant. Però torna. Trenta-quatre anys després, si el senyor Duran se'n surt en les properes eleccions, tornarem on érem. Amb els catalanets llepant culs i vores als espanyols. Pujolisme? Connais pas! Maragallisme ? What are you talking about? Res.

Naturalment, això serà possible si una gran part dels catalanets que vau anar a la manifestació del 10J, torneu a votar CiU. I em temo, que ho tornareu a fer.

Ja ho deia en Francesc Orteu, en una de les frases més brillants, que he sentit mai, i que malgrat cabre en una piulada de Twitter, equival a tota una tesi doctoral de sociologia, o d'història, o de ciència política o de ciències de la comunicació, o totes juntes: "Nen, no et fiquis en política, i vota Convergència!". Això no hi ha spin doctor que ho superi!

Perquè la veritat és que, el 20-N, eheheh, collons amb la data, no és pas casualitat, eh?, els independentistes que dipositin la papereta de CiU, de fet, no estaran votant per Catalunya, com molts pensen. No. Estaran votant un Ministre, estaran votant l'ambició foramida d'un individu que, treballa al servei d'Espanya i per a la perpetuació de l'espoli fiscal de Catalunya. És així de clar, i així de dur. Votaran, votareu, un Ministre ... i res més que un Ministre, perque la resta de diputats del grup parlamentari, és públic i notori que no pinten res.

A aquestes alçades, amb una Ecspanya a punt de ser intervinguda per la Unió Europea, qui sap si avui mateix, dimecres 3 d'agost, i després de la proposta sàdica dels crèdits ICO, per part de la Ministra Salgado, algú realment seriós es pensa que els espanyols s'avindran al Pacte Fiscal que demana, o més aviat que clama en el desert, el masover Artur Mas? Però a qui volen enganyar? Als catalanets independentistes que voten Convergència, és clar. A la bona gent... o als dummies.

Tothom sap, però no ho diu ningú, que no hi haurà pacte fiscal. I si n'hi ha, serà una enèssima ensarronada, com totes les anteriors. Que finalment resulta que la masoveria ha de retornar a l'amo ni més ni menys que 2.500 milions d'euros!!!! A qualsevol xorrada li diran pacte fiscal i avall que fa baixada.

Repeteixo, ni pactes fiscals ni històries, en les properes eleccions, CiU presenta un candidat a Ministre d'Espanya. I punt. I ara que tothom actuï segons com li dicti la seva consciència, personal i nacional.

Dit això, només em queda per afegir, a tall estrictament personal, com sempre en aquest bloc, que si l'independentisme trobés un candidat compromès amb una visió transversal i netament patriòtica del país, sense estridències extremistes, penso que ajudaria molta gent a veure-hi clar, i molt probablement aconseguiria molts vots que si no, altrament, aniran a parar al sarró del ministrable.

Ens hi posem?