dilluns, 27 de febrer de 2012

L'EUROPA DE MAS NO EXISTEIX

Porto encara uns dies de rehabilitació psicològica des de la lectura de l'entrevista feta al diari Le Monde al President de la Generalitat, Artur Mas. En aquella entrevista, en Mas es va destapar com un ideòleg de la nova Europa. Faceta que teníem per desconeguda, acostumets com estem de veure´l fent manetes i pujant faldilletes a la senyoreta Camacho, la hija del cuerpo, que darrerament sembla que va d'orgasme en orgasme, com la noieta aquella estúpida del video electoral sociata. Segons en Mas, els catalans, si mai tenim un estat en el futur, no tindrem exèrcit, ni política exterior pròpia, ni un banc central, ni control de fronteres ni duanes... Llegeixo això i quedo bocabadat... en Mas... anarquista? Jo realment no sé què ens fan els espanyols perquè sortim així. Resulta que abans de salvar-nos a nosaltres mateixos, que vol dir a les nostres famílies i al nostre entorn, la missió dels catalans és salvar el món mundial. I fins i tot quan encara estem en plena picabaralla sobre el nostre estatus estatal, sempre apareixen aquells salvadors que s'inventen una peregrina teoria per tal que tot el món s'adapti a l'especificitat (no independentista) i no a l'inrevès, com seria més lògic i eficient. En d'altres paraules, pels dependentistes, els catalans som uns rara avis als quals els europeurs s´han d'adaptar. Som particulars.Som especials, un cas al marge de la societat. Fins i tot és possible que fixem blau. De manera que les fórmules a l'ús per arranjar els problemes europeus, per exemple el dret a l'autodeterminació i el de la proclamació de la Independència, no s'apliqunen al cas català. A nosaltres se´ns aplica l'apartheid: la gent normal fan una cua i els catalans i les catalanes una altra.

El recorregut d'aquesta segona cua és més llarg i enrevessat que la de la primera. La primera porta a la Independència, és a dir a la Dignitat i al Patriotisme. La segona no duu enlloc, i comporta un camí ple d'insults i de menyspreu del primer català a l'últim. I genera deshonor i auto-odi.

Mas sembla que aposta per la segona. Només així es pot entendre com fa manetes amb la Camacho, que ja s´ha de tenir valor. Una dona que en ple estat d'excitació política ha suggerit una retallada de subvencions a Òmnium Cultural, i a unes quantes entitats més. No a les cases d'Andalusia, a la xarlotada aquesta de la Feria de Abril a Catalunya, o d'Extemadura o d'Aragó, no. A les entitats que promouen un cert nivell de patriotisme català, sí. De la resta, no en diu res. S´ha de ser catalanòfob fins a les celles per fer això. S´ha de ser genocida...

Quantes proves més són necessàries perquè els centenars de milers de votants convergents, molts dels qual són independentistes, s'adonin que amb Espanya no hi ha res a fer. Bé, sí, una cosa: desaparèixer. M'agradaria que per una vegada diguéssim les coses pel seu nom. Que Europa és Europa i no l'Europa que desijaríem. I que el projecte nacional espanyol comporta la nostra anihilació com a projecte nacional, perquè senzillament som antagònics.

NOTA: Post penjat inicialment al DGS, 21.01.2012

Etiquetes de comentaris: