MIRA, PARE, ARA SENSE DENTS...

Els processos de reconversió política, si són sincers, acostumen a incloure episodis divertits o sorprenents. És el que l’acaba de passar al senyor Artur Mas. En ple procés de conversió política cap a l’independentisme (malgrat que sovint fa marxa enrere), el senyor Mas ha declarat sobre una possible República de Catalunya… sense exèrcit. “Com Costa Rica”  ha reblat.

Ja hi tornem a ser, volem ser els “més millors”. els “més originals. etc. L’episodi em recorda a l’acudit clàssic del nen que va en bicicleta i li diu que el miri perquè va, primer, sense mans, i, després, sense els peus, i finalment, ja se sap com acaba. Doncs, això, sense dents.

I és que aquests excessos d’originalitat poden fer que prenguem mal. Fins i tot, la declaració em va sonar com “iniciativera”… S´haurà fet Mas d’Iniciativa? I què farà llavors de la tofa? I de les americanes i les camises impol.lutes, sempre de màniga llarga? Què en farà, eh?

Deixem-nos de tonteries, però. Dir que la Catalunya independent no tindrà exèrcit, és per començar posar-se a tots els estats de l’OTAN en contra, i de passada fer un gran favor a Espanya. Era això el que pretenia el nostra tofat estadista? Espero que no. Si es pensa que els de l’aliança ens deixaran anar per lliure, s’equivoca lamentablement.

La República de Catalunya, com la República francesa o la monarquia del belgues o del Regne Unit, necessiten un exèrcit. Per protegir els nostres interessos estratègics nacionals. I haurem de pagar la quota corresponent, en forma de soldats i material. Només cal pensar que necessitarem quelcom per protegir la marina mercant que ens proveïrà de petroli i de moltes altres necessitats. O que necessitarem les nostres forces especials o de xoc (FX) per protegir els nostres ciutadans que comerciïn o es trobin de viatge en alguna zona recòndita del món (ja se sao que arreu on es vagi sempre es troba un català).

I això per no parlar de l’impacte econòmic, tecnològic i d’innovació que representa, com és públic i notori. L’exèrcit català, per descomptat, es basarà més en els avenços tecnològics que no pas en els garrulos que encara pul.lulen per l’exèrcit espanyol. L’exèrcit català oferirà llocs de treball a milers de joves, i fins i tot, si s’escau, l’existència d’una Reserva Militar, pot ajudar a molts compartir la vida civil i la vida militar.

Seriosament, no es poden dir bajanades. Un exèrcit format per especialistes i no per sergents xusqueros, per titulats en logística, enginyeria, matemàtiques, química, informàtica, medicina, etc. , és una força d’èlit, que pot avançar molt la nostra societat.

Amb uns 25.000 militars de carrera, més uns nombres semblants de Mossos i de Policia Local, i uns 2000 agents especials d’intel-ligència i contra-intel·ligència, al marge de la Reserva Nacional, si n´hi ha, ja n´hi hauria ben bé prou. I a partir de llavors caldria un  treballar i a esforç-se en missions arreu del món, si pot ser en zones de pacificació.

N’estic segur que, com els nostres avantpassats, que en poques setmanes van reconvertir la indústria civil en militar, nosaltres, els catalans del segle XXI estarem a l’alçada dels que se´ns demana. Els catalans del segle XXI tindriem molt facilitat per fer un canvi de xip.

De manera que d’originalitats, les mínimes.

(NOTA: Post penjat al DGS, 18.09.2012)