El cas d'Òmnium (3a part)

Si alguna entitat ha fet poc servei a la causa del No, aquesta ha estat, sense cap mena de dubte, una entitat sociològicament important com és Òmnium Cultural. Sí, com se'ls acusa, els actuals dirigents de l'entitat, eren partidaris del NO, la veritat és que no ho ha semblat.


En primer lloc, hi va haver el tema del referèndum intern. El seu resultat, favorable al nyap, va tenir efectes desastrosos en l’entorn del catalanisme tradicional, culturalista, moderat. Si realment el que es volia era donar suport al No, el mínim que s’havia de fer era tenir assegurat d’avant-mà el resultat. O el convoques per guanyar o no el convoques, és de manual.

L’altre pífia de nivell va ser realitzar l’acte de lliurament del Premi d’Honor durant la campanya referendària. Sabent, com se sabia, que el guardonat no entrava en el joc del NO, ?perquè no ajornar quinze dies l’acte i així evitar que els adversaris en traguessin profit, com en van treure, portant-lo a parlar als seus actes? Atenció que no parlo de no concedir el Premi, parlo d’ajornar quinze dies l’acte de concessió del premi per evitar que distorsionés la campanya referendària a favor del nyap. Realment, els actuals dirigents d’Òmniun s’ho haurien de fer mirar.