EL PRESIDENT-ZOMBIE ESTÀ DELS NERVIS

No podia ser d'una altra manera. El reietó de la casa si no feia una entremaliadura no se n'aniria content a dormir. I la va fer... Tot plegat denota l'estat de nervis que viuen els oligarques del nyap. Els tenen per corbata i no guarden les formes. Estic convençut que compta amb informació secreta que els deixa en una posició molt dolenta i d'aquí el desfici per voler emetre el missatge televisat. De què, si no, aquesta insistència i prendre aquest risc?

Res serà igual demà, i encara menys, dilluns. Certament, tornarà a sortir el sol, però el país serà un altre. Per primera vegada, la majoria de la població catalana amb dret de vot no donarà suport a un nou estatut d'autonomia. L'autonomisme estarà tocat de mort. I tot ha estat gràcies a la mobilització popular autèntica, en condicions d'extermini ideològic i mediàtic. Però no han pogut amb nosaltres.
Per cert, un dels comentaris que més corrien ahir per l'acte de tancament de campanya de les plataformes era que totes les enquestes que s'han conegut fins ara havien estat elaborades a partir de trucades a telèfons fixos, la qual cosa deixava de banda els mòbils. Un detall força interessant. La victòria del no és possible, i òbviament, desitjable, o fins i tot necessària i imprescindible. Preparem-nos-hi.

Una altra lliçó de la campanya referendària és el seu escàs, nul, impacte mediàtic internacional. En un món globalitzat on quan l'últim mindundi es fot un pet a Indonèsia, apareix en el telenotícies de l'altra punta del món, la campanya pel referèndum pràcticament ha passat desapercebuda en la immensa majoria de mèdia globals. Certament, els resultats, sobretot si són dignes, tindran algun tipus de ressò mediàtic global, però en definitiva, la lliçó és prou coneguda.

L'autonomia no ven, l´únic que ven és la independència, perquè és la condició normal, digna, dels pobles que es consideren com a tals. Qui renuncia a la independència, renuncia al reconeixement, renuncia a la normalitat, renuncia a la dignitat i és vist, i jutjat, per la resta de pobles com un rara avis, com un boig, i en el fons com un destorb, un enuig. O sou independents o no toqueu el que no sona, ens diuen. I tenen tota la raó del món. Collons si en tenen, de raó!

L'única excepció a aquest silenci global va ser la participació de Gerry Adams en un acte organitzat per les JERC a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Tot un senyal optimista. Però fins i tot allò va resultar una mica fred: cap bandera irlandesa acompanyava la catalana i veure com el líder català ha de posar-se cascos per entendre el que diu el líder irlandès... realment feia angúnia...