NOVA ENQUESTA: TRIA EL/LA CATALÀ/NA DE L'ANY

S'escolen els darrers dies del 2006, l'any del nyap, l'any en què l'autonomisme ha perdut definitivament, si és que mai l'havia tingut, qualsevol rastre de dignitat. Amb un estatut i un president de fireta, que rebaixa fins a límits impensables el ridícul d'un règim que ja no s'aguanta per enlloc, per molt que els mèdia ens ho pintin tot de color de rosa. Ara, doncs, és el moment d'escollir el català o la catalana de l'any. He fet una tria d'alguns dels personatges que han destacat al respecte, i ja sé que hi ha un desequilibri de gènere, però, així doncs, si algú té alguna suggerència amb cara i ulls (la qual cosa exclou per descomptat la Mari Pili Rahola, aka telepredicadora maruja), doncs que me la faci arribar.

Penso que els noms triats són tots ells coneguts: el jove Èric Bertran (1990), pel seu compromís patriòtic malgrat les tortures infringides per l'Audienzia Nazional; en Joel Joan (1970), pel seu desacomplexament nacional en un entorn professional on precisament destaca el madrilenyisme bavós; l'Oleguer Presas (1980), jugador del Barça i persona que trenca tots els tòpics de l'esportista d'èlit frívol; la Mònica Sabata (1970), impulsora de la Plataforma pel Dret a Decidir, que organitzà la manifestació multitudinària del 18F; la Mònica Terribas (1968), per haver-se convertit en un referent mediàtic sense renunciar al seu compromís nacional; i, finalment, en Xavier Vendrell (1966), perquè se n'ha sortit d'un linxament tipus PM (politicomediàtic) sense precedents.

Ja ho sabeu, doncs, fins a finals de gener, podeu votar-los!