El debat sobre el vot en el proper referendum de ratificacio de la Constitucio Europea comença a prendre cos. Alguns academics, i tambe polítics, semblen inclinar-se be per l'abstenció, be pel vot negatiu. Des de CiU, Mas va insinuar la abstencio, i immediatament fou corregit per Pujol, que en una entrevista per TV3, va inclinar-se pel vot positiu, "malgrat" que el contingut no li acaba d'agradar. Tambe Duran i Lleida, opta per un si critic. Aixo vol dir que, peti qui peti, CiU es posicionara  a favor del Si. Diverses observacions al respecte.

PRIMER. Pujol sempre ha dit que un dels seus errors mes grans en la seva carrera politica, va ser optar per l'abstencio en el referendum de l'OTAN. Aquesta equivocacio era consequencia d'una erronia lectura de l'evolucio de la politica internacional, i de no veure que l'ensulsiada del Bloc comunista era imminent. Per aixo, Pujol, que te el delit de passar a la historia per ser un dels grans estadistes europeus, no la vol tornar a vessar, posicionant-se de nou en contra de la nova Constitucio, per molt dolenta que sigui la seva opinio sobre el seu contingut. Ens trobem, doncs, davant del Pujol pragmatic que tant coneixem, a qui li espanta que en els cercles comunitaris se'l consideri un radical (com passa amb Arzallus). Fara , doncs, mans i manigues perqua CiU voti a favor.

SEGON. La Constitucio Europea, tal i com ha quedat redactada -i a falta de la versio definitiva, que han de fer els caps d'estat i de govern, es un enorme desproposit, que no ens beneficia als Catalans en gaire cosa. Els espanyols, del PP i del PSOE (amb el legionario Borrell al capdavant), han posat tota la cura possible per tal que no hi hagi cap escletxa que obri un proces d'autodeterminacio de les nacions sense estat. Per altra banda, no cal oblidar que el president de la Convencio que l'ha redactada, era Giscard d'Estaign, un jacobi de cap a peus.

TERCER. Tanmateix, tinc dubtes. A primera vista, la Constitucio mereix un NO taxatiu. Pero si anem mes enlla  de les paraules, dels articles... Realment pensem que els espanyols tindran la força suficient per impedir un proces d'autodeterminacio, democraticament i -fins on es pugui- pacificament exercit per Catalunya i altres en el marc de la UE? Quins arguments poden presentar si, d'aqui­, deu o quinze anys, la classe politica de llavors -un cop Pujol sigui, en el millor dels casos, un vell entranyable, que segurament s'haura  fet un raconet amb les seves Memories publicades per Planeta- digui definitivament prou a la presa de pel de l'alternança en el poder de sociates i peperos (recordem la frase de Felipe Gonzalez sobre el gat blanc i el gat negre). Si de forma taxativa la societat catalana, en el marc de la UE, opta per la sobirania, no hi haura  legionarios ni guardies civils, ni Audiencies nacionals que valguin...

QUART. Se'm dira  que la nova Constitucio en no se quin article garanteix la integritat territorial dels seus estats membres. Tornem-hi amb l'esbiaixament juridicista... Les constitucions serveixen als ciutadans i no a l'inreves. A mes a mes... que passara  amb aquest article quan s'arribi a un acord a Irlanda del Nord? I que passara  quan Serbia i Montenegro trenquin peres? L'obsessio malaltissa per la integritat nacional, nomes afecta a Espanya i, en menor mesura a França (aqui es on hi ha l'autentic problema).

CINQUE. Aixi, doncs, no acabo d'estar convençut de votar en contra de la Constitucio Europea. Cal tenir en compte que la pressio mediatica pel vot a favor sera  brutal, i que jugar a perdre sempre es mal negoci, i a mes a mes seria posar en safata al nacionalisme espanyol, presentar Catalunya com un territori radical o contrari a l'ideal europeu (la qual cosa seria tota una ironia). Per altra banda, seria un error monumental pensar que els espanyols tenen una força decisiva a l'interior de la UE. Res mes lluny de la realitat. Amb l'ampliacio a l'Est, Ecs-panya es cada cop mes periferica, i per descomptat, el seu pes es ben escas.

SISE. I per acabar. Hi ha una cosa que cau pel seu propi pes. El fracas de l'estrategia regionalista europea que ha desenvolupat la Generalitat en els darrers 20 anys. Es un fracas de dalt a baix. Avui en dia, per tenir un paper a Europa S'HA DE SER UN ESTAT INDEPENDENT, no una regio -nivell secundari. Les coses clares. Penso que la jove classe politica catalana (no els Pujol, Maragall i cia) aixo ho ha de tenir molt clar i treure les conclusions necessaries. Segon, que per aconseguir aquest ESTAT CATALA aquesta Republica, hem de treballar intensament tant de cara endins -nacionalitzacio de la societat- com de cara enfora -organismes internacionals, UNESCO, ONU, etc. S'imposa una politica exterior ambiciosa i reforçar els lligams amb els altres moviments independentistes que tambe volen tenir el seu lloc sota el sol europeu (Escocia, Flandes, Euskadi, Corsega). Per aixo proposo la signatura d'una DECLARACIO DE BRUSSEL.LES, en virtut de la qual les nacions encara no presents a la UE es conjurin, en base a la confiança mutua, per assolir aquesta presencia.

De moment res mes.