dimecres, 4 d’octubre del 2006

L'ESTATUT NAZI D'ARAGÓ

Aragó acaba d'iniciar el tràmit de presentació del projecte de nou estatut d'autonomia al Congrés de les hienes, a Madrit. Des de la Franja de Ponent estant, s'ha denunciat que el projecte no fa cap menció de la llengua catalana que es parla en les quatre comarques que la formen. A l'actual Comunidad Autónoma de Aragón es parlen tres llengües: l'ecspanyol, l'aragonès i el català. A banda és clar de les llengües de les comunitat immigrants. Doncs bé, els partits ecspanyols que controlen les Corts Aragoneses, han decidit no reconèixer el català en el nou estatut. Quin nom té això? Senzillament, nazisme en estat pur. És de calaix.

La veritat és que el que anomenaríem el problema aragonès, sovint m'amoïna. Ens trobem davant una realitat que, en paraules pujolianes, podríem anomenar entranyable, pels molts lligams que ens uneixen, a més dels estrictament geogràfics. Però els aragonesos han anat perdent la seva identitat, o han patit un procés de folklorització de manual. Ara estan més castellanitzats que mai.

Recordo un viatge que vaig fer prop d'Osca a casa d'una amiga. Fa molts anys, potser vint. Recordo que m'anava indicant tots els Guàrdies de Franco que ens creuàvem pel carrer. N 'hi havia un munt! Tots amb la seva boina i amb una cara de no haver matat ni una mosca, els grans fills de puta. Després, la meva amiga em va confessar que a poca distància del seu poble hi havia una fossa on tothom sabia que havien soterrat tres "catalanes", després d'haver-los afusellat. Anarquistes? No, em va contestar, "catalanes". I és que per a la fatxeria manya, les columnes de milicians que van anar a l'Aragó eren per damunt de tot, "catalanes". Vull dir per damunt de les ideologies: encara que fossin de la CNT-FAI, del PSUC-UGT, del POUM o la Macià-Companys. La catalanofòbia és un recurs molt a flor de pell. Recordo també que durant el mateix viatge a Osca, vam fer una excursió. Mentre caminàvem, vam trobar-nos un conegut de la meva amiga. Un altre de la boina, però aparentment, aquest no era Guàrdia de Franco. Després d'una breu conversa obligada ens acomiadàrem, tot dient-li "adéu". L'home es regirà i amb un to de veu desagradable ens deixà anar "Aquí se dice adiós!". Au i que et bombin, caracul.

Anècdotes al marge, és públic i notori que Aragó sempre ha tingut somnis expansionistes. Bé sigui Lleida, bé les comarques de l'Ebre, per aconseguir una sortida al mar. Ara la reivindicació expansionista està aturada, però, sibilinament es continua exercint una certa actitud imperialista, sobretot a través d'òrgans aparentment tècnics com és la CHE (Confederación Hidrográfica del Ebro), que té competència sobre tots els territoris de la conca de l'Ebre i els seus afluents -el Segre inclòs, per descomptat. La seu de la CHE es troba a Saragossa, per cert. Per altra banda, no podem oblidar que l'Opus hi té una influència enorme, que segurament va emprar per aconseguir que les parròquies de la Franja fossin segregades dels bisbats catalans.

Arribada la independència de Catalunya, sóc partidari de la reincorporació a la Catalunya Lliure no només de les quatre comarques actuals de la Franja, sinó també de gran part de la vall del Cinca, per la simple raó que fins a la Guerra dels Segadors eren territoris catalanoparlants, els habitants dels quals van ser expulsats per les tropes castellanes de l'època i repoblades per colons castellans. Va ser una veritable neteja ètnica, en la qual, sens dubtes els nazis s'inspiraren segles més tard.

Però coneixent els ecspanyols, és evident que la nostra frontera de ponent estaria massa exposada a les seves paranoies recurrents, per la qual cosa fóra intel.ligent tenir un control directe o indirecte d'una part del territori aragonès, aproximadament aquell que ja va ser conquerit durant el 1936-37 (veure mapa). D'aquesta manera disposaríem d'una mena de coixí de protecció enfront hipotètiques accions hostils. Quan dic, indirectament, em refereixo al fet que, fent gala de bona fe, podria ser acceptable deixar que aquesta franja fos governada pels independentistes aragonesos, que n'hi ha, encara que sovint costa de trobar-los. I que tenen una bandera que realment fa patxoca (abaix).

Això no obstant, mentre no arriba la independència... què podem fer? Doncs jo ho tinc claríssim, exigir al Parlament del Parc -fer-ho al govern actual és perdre el temps- que presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra l'estatut aragonès, al.legant la vulneració dels drets humans més elementals, àdhuc deixant entreveure la possibilitat de portar el cas davant els tribunals internacionals sota l'acusació de genocidi. Penso que són mesures raonades i raonables. A sac contra els genocides ecspanyols del PSOE i del PP!

PD. La major part d'aquest post el vaig escriure ahir a la matinada. Se'm va fer tard i el vaig deixar per acabar per avui. Detallo això perquè vull que quedi clar que el seu contingut no té res a veure amb l'estat raonablement eufòric en què em trobo a hores d'ara, després d'haver assistit a l'acte de presentació de la nova plataforma Sobirania i Progrés que s'ha fet avui al Palau Petit del Palau de la Música Catalana. En parlaré en un proper post.

15 Comments:

Anonymous Anònim said...

excelent article, jo també sóc dels que penso que hauríem de tenir frontera amb Euskalerria en el futur si volem sobreviure com a República Independent

6 d’octubre del 2006, a les 9:24:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Els aragonesos no tenim cap obligació d'acceptar lo català com llengua oficial. Com si els irlandesos renuncien al gaèlic.

Per nazi tu mateix.

13 d’octubre del 2006, a les 15:03:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

I jo em pregunto... a les teues paranoies imperials hi té lloc l'opinió de la gent de la Franja?

13 d’octubre del 2006, a les 17:21:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Soc un aragonés que viu a Mallorca, i el teu article em sembla motl exagerat comaparar el no reconeixement del català amb el règim nazi (6 milions de jueus assassinats i principal culpable d'una guerra mundial amb 50 milions de morts) és una mica exagerat no?
Però bé el que m'ha molestat més ha estat quan dius que Aragó sempre ha tingut somnis expansioniste, home jo pens que comparat amb Catalunya poca cosa. L'expansionisme català ha arribat fins el nom i tot de Corona d' Aragó ( nom real) substituit per confederació catalano-aragonesa ( nom inventat) per la majoria d'historiadors catalans. Tú mateix fas una lliço d'expansionisme català al teu article; " Arribada la independència de Catalunya, sóc partidari de la reincorporació a la Catalunya Lliure no només de les quatre comarques actuals de la Franja, sinó també de gran part de la vall del Cinca".
Bé supós que saps que la segona ciutat d' Aragó és Barcelona, per quantitat d'aragonesos, som tan i ta imperialiste que milers d'aragonesos hem tingut que sortir de nostra terra a cercar "las habichuelas".
Però bé estic acostumat a veure mapes dels reprimits i pobres catalans que arriben fins a Zaragoza i dels també pobres i reprimits euskalduns que també arriban a la mateixa ciutat.
En resum estam pitjor que ningú, no només hem de sofrir l'imperialisme castellà sinó també el català i el euskera.

13 d’octubre del 2006, a les 18:53:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Soc un aragonés que viu a Mallorca, i el teu article em sembla motl exagerat comaparar el no reconeixement del català amb el règim nazi (6 milions de jueus assassinats i principal culpable d'una guerra mundial amb 50 milions de morts) és una mica exagerat no?
Però bé el que m'ha molestat més ha estat quan dius que Aragó sempre ha tingut somnis expansioniste, home jo pens que comparat amb Catalunya poca cosa. L'expansionisme català ha arribat fins el nom i tot de Corona d' Aragó ( nom real) substituit per confederació catalano-aragonesa ( nom inventat) per la majoria d'historiadors catalans. Tú mateix fas una lliço d'expansionisme català al teu article; " Arribada la independència de Catalunya, sóc partidari de la reincorporació a la Catalunya Lliure no només de les quatre comarques actuals de la Franja, sinó també de gran part de la vall del Cinca".
Bé supós que saps que la segona ciutat d' Aragó és Barcelona, per quantitat d'aragonesos, som tan i ta imperialiste que milers d'aragonesos hem tingut que sortir de nostra terra a cercar "las habichuelas".
Però bé estic acostumat a veure mapes dels reprimits i pobres catalans que arriben fins a Zaragoza i dels també pobres i reprimits euskalduns que també arriban a la mateixa ciutat.
En resum estam pitjor que ningú, no només hem de sofrir l'imperialisme castellà sinó també el català i el euskera.

13 d’octubre del 2006, a les 18:57:00 CEST  
Blogger JOSEP said...

Comprovo que aquest post ha suscitat una mica de terrabastall. Bé, anem a pams.

El primer anònim crític es retrata ell mateix quan afirma que no té cap obligació d'acceptar un dret inalienable. Però qui et penses que ets, tu? No reconèixer una llengua, una identitat és un crim de lesa humanitat, capsigrany. Si tu consideres que el català és com el gaèlic, ja està tot dit, penses que és una mena de patois i xapurreau, és a dir, la folklorització i la discriminació típica exercida per les polítiques d'extermini cultural. Nazi, i mil vegades nazi.

Respecte a les meves paranoies imperials, que diu en franja.tk, cap ni una. La Franja és Catalunya, i jo no aspiro a ocupar Quintanilla de Onésimo -com a màxim, a matxacar-la. Quant a la Franja de Seguretat que esmento en el post, ja dic que no em faria res que s'hi formés una República aragonesa lliure. Aragonesa, no ecspanyola, però.

Finalmen en pepe. Potser et cal conèixer una mica d'història. Hi ha moltes maneres de fer genocidis, com de matar mosques. Què et sembla si et dic que, per exemple a la ciutat de Badalona, al primer cens de després de la guerra dels tres anys, hi mancava un 30% dels mossos del darrer cens d'abans de la guerra. Per cobrir aquesta hemorràgia humana, el franquisme va enviar milers de pagesos de la resta de l'Estat a Catalunya. Molts d'ells, certament, perquè es morien de gana (com a conseqüència de la contrareforma agrària) a casa seva, però també s'ha de dir, que no pocs, hi anaren amb l'objectiu d'ecspanyolitzar-la definitivament. Vull dir que no eren estrictament immigrants, sinó més aviat colons. Tu ja m'entens, oi? És només una mostra. I que l'estat nacionalcatòlic va intentar anihilar la identitat catalana, començant per afusellar el que consideraven que era el President de Catalunya, no és més que una demostració d'això que dic. I de propina, abans havien assassinat el President del Barça. Respecte al nom monàrquic dels estats medievals, escolta tu, jo sóc republicà i no vull rei, ni que sigui català (tot i que encara el vull menys si és ecspanyol i tarat mental, com ho acostumen a ser tots). No em penso barallar pels noms monàrquics. Visquin els remences i visca Joan de Canyamars!
I finalment, pepe, això de "pobres" catalans, millor que t'ho estalviïs. En primer lloc perquè no ho som (col.lectivament parlant, em refereixo). I en segon lloc, perquè hem sobreviscut a tres-cents anys d'ocupació ecspanyola, la qual fins i tot rebent els ajuts de França, de la Itàlia de Mussolini i de l'Alemanya de Hitler, no ens ha pogut anihilar-nos. Per contra, només cal veure com, malauradament, es troben altres nacions, com l'Aragó o Occitània, per veure que sempre hi ha algú que està pitjor que tu.

14 d’octubre del 2006, a les 12:01:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Molt bo el text i molt bones les contestacions! plasplas

15 d’octubre del 2006, a les 2:31:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Tos fez pallas mentals, ixo d'a Catalunya libre no te lo creyes ni tu.

Sale d'a tuya innoranzia, mal-naxiu!

15 d’octubre del 2006, a les 18:44:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

¿Has oido hablar del Anschluss?

Pues entérate: Cataluña es hoy como la Alemania nazi. Pero la Franja ORIENTAL nunca será vuestra.

17 d’octubre del 2006, a les 19:29:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Jo no parlava del règim de Franco sinó del no reconeixement del Català a l'estatut aragonés. La dictadura franquista va ser una dictadura feixista ni més ni menys i no només la varen sofrir catalans i basques com sembla a vegades. Les seves principals víctimes van ser els "rojos". Curiosament al poble on visc els de dreta escrivien un diari en català abans de la guerra i els d'esquerra en castellà, adivina a qui varen assassinar.

Pdt perdona per haver enviat l'anterior comentari dues vegades.

18 d’octubre del 2006, a les 7:28:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

A bier Josep, por partis.

Somos muitos os aragoneses que queremos y reconoxemos a ofizialidá de o catalán y aragonés en o estatuto, por ixo emos luitau y por ixo treballamos -anque no te lo creigas- muitas begadas chuntos os d'a "fabla" y os d'a franja.

Dito esto, y respeutibe a la identidá d'a franja, estarás con yo que o más cabal y democratico estaría que fueran os mesmos franjolins os que s'esprisaran. Pues no ye obligatoria a relazión unidá de luenga = unidá politica.

Si quiers saber a mia opzión yo iría por o camín coronista -de Corona d'Aragón- y ye que anque tu no lo quieras, o nombre "aragonés" ba más t'allá de os naxius d'Aragón, estando "aragoneses" tamién os catalans, balenzians y de les illes.

Si o catalán ye una fabla tan biba y poco castellanizada ye en buena parti por o colchón aragonés, ye dezir, o catalán ha remaniu indemne a costa de l'acotolamiento de l'aragonés, d'ixo no tienes tu a culpa, as cosas son asinas y pro.

Por o demás m'apunto a as tesis de Pepe.

18 d’octubre del 2006, a les 13:21:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Vés que les hòsties no et vinguen de la mateixa Catalunya occidental. Les mans al cul, i el cul a casa (a la teua, clar, i a natros mos dixes en pau). Jo també vull la independència; lo que per res del món desitjo és tindre governants com tu. Una mica més de respecte!

21 d’octubre del 2006, a les 8:52:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

A mallorca no volem mai cap tahur catalá, com sou tots vosaltres..

8 de novembre del 2006, a les 20:02:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Amic, a més del "mama jo no, mama jo no..." tena alguna cosa més a afegir? La pregunta era: Franja.tk dijo...
I jo em pregunto... a les teues paranoies imperials hi té lloc l'opinió de la gent de la Franja?

Resumint: hi té alguna cosa a dir la població a la teua paranoia?

17 de novembre del 2006, a les 8:48:00 CET  
Anonymous Anònim said...

nano
de verdad que pensaba que no quedaba gente tan obtusa como esta, menos mal que son pocos

30 d’agost del 2007, a les 19:19:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home