INDEPENDENTISME DE KIT KAT

Segons la lògica d'alguns dirigents d'ERC, els militants de la formació quan estan en el govern, deixen de comportar-se com a independentistes i passen a ser anyells silenciosos, obedients al que mani el pastor ZP i sobretot a les queixalades d'en Rovelló-Montilla. És a dir, només són independentistes mentre no trepitgen catifa vermella o seuen al despatx de la conselleria... Llavors es converteixen en polítics responsables, i tanquen el seu independentisme en el mateix calaixet que Pujol guarda els seus dimonis. Salvant les distàncies, sobretot de nòmina, em recorda a aquells independentistes afiliats a sindicats ecspanyols (CC.OO i UGT, per ser més exactes). Aquests també són independentistes fins que fitxen a la fàbrica, l'oficina, l'escola o l'hospital... llavors passen a ser tontos útils de les jerarquies sindicals de Madrid, cul-i-merda amb el PSOE i amb el PP (recordem que entre els Ministres de Treball peperos destacaren l'Arenas i en Zapalana).

Tant els uns com dels altres, practiquen el que podem anomenar l'Independentisme Kit Kat, és a dir, que n'exerceixen, excepte unes hores al dia -entre 8 i 11 hores, posem-hi - en què fan un parèntesi, com a l'anunci. Llavors no el practiquen, l'independentisme. Llavors, directament, exerceixen una altra activitat: l'ecspanyoling.