IMMIGRACIÓ I SOBIRANIA

Us convido a assistir a la presentació del llibre

Immigració i Sobirania.

Anàlisi i propostes per a la incorporació dels immigrants

al procés d'Independència de Catalunya

que se celebrarà aquest dimecres, 21 d'abril a les 19.00 hores, a la seu nacional del CIEMEN, c. Rocafort 242 bis (google maps).

Hi parlaran els seus co-autors, Diego ARCOS, president del Casal Argentí de Barcelona, i Xavier ELIAS, membre de l'Associació Veu Pròpia. També m'han demanat que una servidora intervingui, fet que he acceptat amb molt de gust.

En altres posts ja he deixat ben clar que des del meu punt de vista, la immigració actual és sobretot una gran oportunitat per a Catalunya. Altres consideracions a banda, la immigració d'arreu del món es caracteritza per la seva total i absoluta opacitat al missatge catalanòfob que històricament ha estat subjacent en la immigració provinent d'Ecspanya i, abans de França/Occitània (els gavatxos). Això no vol pas dir que ens trobem alguns indesitjables que toquen el que no sona, però són una minoria escassa.

Tanmateix cal tenir en compte que l'ecspanyolisme no perd l'oportunitat per intentar fer de la immigració un tema de debat, que desplaci el de la independència. El seu objectiu, naturalment, és que tots els "ecspanyols" facin pinya contra l'immigrant, i d'aquesta manera reforçar el sentiment d'unitat ecspanyola.

Per això no hi ha res que els enrabia més que comprovar com persones d'origen amazigh, sudamericà, subsaharià, pakistanès o de l'Europa Oriental, per exemple, empren el català amb tota normalitat, amb només uns pocs anys de residència, i no en fan en cap cas un casus belli i molt menys ho veuen com una imposició, sinó com un fet totalment normal. Això, us ho puc ben jurar, els treu de polleguera.

Amb la nova immigració, el Món ja és a Catalunya, perquè cada cop més som una societat plural i diversa. La contrapartida ha de ser, naturalment, que Catalunya sigui al Món, com a nació lliure, amb veu pròpia. I per aconseguir aquest repte, tothom és necessari, vingui d'on vingui.

La Independència, per altra banda, ens donarà molts més recursos per fer front les necessitats socials i d'altres tipus, fet que això beneficiarà els sectors més dependents, molts dels quals, són procedents de la immigració. Per contra, sota Ecspanya, no es pot esperar més que retallades dràstiques dels recursos econòmics cap a la integració dels immigrants, començant, naturalment, i no és cap casualitat, pels destinats als cursos de català.

Bé, ens veiem dimecres, al Ciemen.