dimarts, 12 d’abril de 2011

Manifest en favor d’un carrer o plaça per als germans Badia a Barcelona i a Torregrossa.

Avui fa 75 anys, el dia 28 d’abril del 1936, els germans Miquel i Josep Badia queien assassinats a trets a la confluència dels carrers Muntaner i Diputació.


Nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell) en el si d’una família d’arrel catalanista i treballadora, tots dos es van significar en la defensa nacional de Catalunya i van caracteritzar-se per un comportament valent i coratjós en tot moment, allunyat del tacticisme polític i de la por a les represàlies.


De fet, Miquel Badia encarna com pocs patriotes l’amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya. A causa d’aquestes conviccions va patir presó i exili, i va ser difamat de manera infatigable abans i després de la seva mort.


Fidel servidor del president Francesc Macià, va ocupar diversos càrrecs al govern de la Generalitat i a les organitzacions nacionalistes del primer terç del segle XX.


Des de la Comissaria General d’Ordre Públic va perseguir el pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l’anarquisme radical i l’espanyolisme feixista.


En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traïció, coneixedors que les autoritats havien retirat la pistola a Miquel Badia, fent impossible que aquest es pogués defensar.


Josep Badia va ser assassinat pel sol fet d’acompanyar el seu germà. No era un objectiu de l’escamot homicida, però també va rebre un tret letal quan va intentar, fraternalment i heroica, socórrer el seu germà.


Tots dos van ser enterrats en una acte de patriotisme civil multitudinari i els

actes de record i homenatge es van multiplicar arreu del país. Per exemple, l’actual plaça Francesc Macià de la ciutat de Barcelona va ser batejada amb el seu nom fins que, ja sota el règim d’ocupació franquista, va passar a dir-se plaça Calvo Sotelo.


És hora que els germans Badia rebin l’homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països seriosos del món. És hora que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer o una plaça a la ciutat de Barcelona, on van morir, i també a la localitat de Torregrossa, on van néixer. També és hora que una placa digna recordi el lloc on van ser assassinats a traïció.


Un país que no recorda la seva història acaba perdent la identitat.

Barcelona, 28 d'abril 2011

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Blogger bacus said...

no els conec però distingir-se per la lluita 'nacional' no significa res, mes aviat per no mullar-se i defensar el 'statu-quo' imperant....

abans d'una placa pels germans badia a qualsevol plaça hi hauria d'anar una per Joan Peiró, aquest si que era d'independentista i per tant anarquista

"vull una llibertat més gran pels catalans que qualsevol catalanista"

apart de pacifista.... amb un llibre en una ma i una escopeta en l'altra si fos de menester.

saps que hem recorda els badia?? en macià anant a demanar recolzament a la rúsia boltxevic i dir-li que no....

'nacional' pffffffffff primer és la persona i després ja veurem, qui li dona la volta a aquest concepte ho té pelut.... senzillament no té arguments.

16 d’abril de 2011 a les 17:12:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home