START UP NATION: CATALUNYA?

Em va cridar l'atenció l'altre dia, aquest vídeo del programa Valor Afegit, un dels pocs programes que encara segueixo a la televisió. Bé, seria millor dir a la xarxa, que és on realment el miro.

Una delegació d'empresaris de l'associació FEMCAT van visitar darrerament Israel per tal de conèixer d'aprop el que s´ha arribat a considerar com a miracle econòmic israelià. Una expressió que s'inclou en el subtítol d'un llibre que ha tingut un cert èxit editorial, i que penso llegir aquest estiu. Escrit per Dan Senor i Saul Singer, Start Up Nation, The Story of Israel's economic miracle, va aparèixer el 2009, i va comptar amb una important cobertura mediàtica i, en general, amb una acollida favorable.

Precisament, la delegació catalana es va interessar per algunes de les iniciatives empresarials que apareixen en l'esmentat llibre. I és que, segons els autors, el miracle econòmic israelià, consistent en una gran capacitat de creació de noves empreses, bàsicament de l'àmbit de les tecnologies de la informació, internet, etc., és degut a un seguit de polítiques que s´han desenvolupat en els darrers 10 o 15 anys, i de les quals en destaquen tres:

1. Una política d'atracció constant d'immigrants d'arreu del món, però sobretot d'Àsia i d'Amèrica Llatina, que contrasta amb les polítiques de rebuig que s'imposen a altres latituds. Naturalment estem parlant d'una immigració controlada i íntegrament gestionada per les autoritats israelianes, i no el desgavell del papers per a tothom.

2. Una inversió preferent en R+D+I i una completa connexió entre la universitat i les empreses, que valora sobretot el capital humà, i permet superar la inexistència de recursos naturals abundants.

3. El paper de l'exèrcit, tant en termes econòmics (10% del PIB), com sobretot en terme de formació dels joves israelians, que aprenen a treballar en equip, a obeir i a manar en unes condicions més que compromeses, i que fa que als 25 anys, siguin persones molt més madures que altres joves d'altres països.

A ningú se li escapa que en els darrers anys, Israel s'està convertint en una mena de complex militar-industrial-policial, fins al punt que les empreses de recerca, de seguretat i d'armament israelianes són capdavanteres a escala mundial. Una excel.lència que, com passa sempre, a mig termini, també incideix en l'àmbit civil.

La tesi resulta suggerent, tot i que jo tinc dubtes seriosos en considerar Israel, com una economia autònoma, en el sentit que molt probablement, sense les ajudes econòmiques dels Estats Units, l'economia israeliana no seria precisament un miracle, sinó més aviat un malson. A més esquitxada per un nombre creixent de casos de corrupció i delinqüència organitzada, sobretot d'ençà l'arribada massiva d'immigrants de l'antiga URSS, a principis dels anys 90 -molts dels quals no eren ni tan sols jueus, però que l'obtenció d'un passaport israelià, els obria la porta del món, i particularment, dels Estats Units i Europa, i fins i tot dels estats del Golf Pèrsic, amb els quals Israel comparteix un enfrontament total amb el règim iranià.

Però naturalment, si el vídeo em va interessar no va ser per entrar en el debat ad nauseam sobre el conflicte a l'Orient Mitjà, sinó per concretar què podem aprendre els catalans, sobre aquest cas.

Israel, és un país amb 7.1 milions d´habitants, una mica menys, doncs, que la CAC, i a l'igual que Catalunya, les seves riqueses naturals són més aviat escasses. En conseqüència, el seu desenvolupament econòmic s´ha de basar en el capital humà. En aquest sentit, la indústria militar i de seguretat, ha esdevingut un vector de creixement de primer nivell. Una indústria que després té aplicacions directes en la societat.

Malgrat una riquíssima -i amagada- tradició industrial militar, a hores d'ara, Catalunya no compta més que marginalment en aquest àmbit. I no per casualitat, naturalment. El Ministerio de Defensa ecspanyol, ja procura sempre que les principals empreses contractades no tinguin seu a Catalunya.

En aquest sentit, la Independència de Catalunya, a banda de moltes altres oportunitats, també obrirà les portes a la consolidació d'una indústria de defensa que a més d'ocupar mà d'obra altament qualificada, d'incrementar el potencial exportador -sempre procurant no armar règims antidemocràtics-, d'aplicar alts estàndards en R+D+I, també repercutirà directament en la societat catalana i farà augmentar el seu benestar, incloent, naturalment, la seva seguretat.