NAUSEABUND (2a part)

La veritat aquest cap de setmana llarg ha estat políticament horrorós. Veure fins a la sopa els caretos de l'Àngel Ros, del Ballesteros i del Garcia Albiol, és una tortura que no es pot aguantar. Quina tropa!

Vaig fer un exercici de massoquisme polític i vaig escoltar els discursets dels dos primers. Del tercer no, perquè l'únic que em preocupa d'aquest individu és quan, com i on el destruirem.

L'Àngel Ros, paer amb majoria absoluta de Lleida, és com un retorn al passat. El seu discurs és carrincló i embafadament anti-independentista. Ens odia a mort, ni tan sols ho pot amagar. Els poders fàctics dormen tranquils amb ell. Com a bon ecspanyol ha posat en el centre del seu discurs polític el tema de la immigració i si el burka tal o qual. És l'estratègia dels serveis d'intel.ligència ecspanyols per marginalitzar el debat sobre la Independència. Guerra psicològica, ja ho he escrit en diverses ocasions en aquest bloc. Per derrotar aquest individu, el que cal és posar-lo sistemàticament contra les cordes, no deixar-lo respirar. Demostrar que el seu suposat catalanisme, amb la dosi obligada de lleidatanisme, no és més que una camama. Del seu discurs es traspua un missatge subliminal: diu que els seu únic objectiu o prioritat és la sortida de la crisi, el creixement econòmic, la cohesió social i bla, bla, bla. Se´t veu el llautó. La insistència en que només té un objectiu, i aquest és de naturalesa socioeconòmica, vol dir que obvia l'objectiu nacional, i que no és la seva prioritat.

Aquest discurset el podem capgirar: si realment el que et preocupa és el benestar dels lleidatans i les lleidatanes, que no t'alimentin les molles... la Independència és l'únic camí que pot donar uns recursos materials suficients per a garantir-lo. La subordinació a Ecspanya, és sinònim d'espoli i de robatori. Amb la independència, els pressupostos municipals podrien incrementar-se tranquil.lament un 30% en termes linials i això sense comptar amb els efectes multiplicadors que tindria i l'innegable augment en la presència internacional que suposaria. Res d'això és possible si s'accepta la submissió a Ecspanya. Per això aquests discursets sobre la cohesió social i econòmica, sense posar en qüestió l'espoli han de ser sistemàticament denunciats. Un exercici pedagògic en aquest sentit seria presentar els pressupostos municipals d'una Lleida dins d'una Catalunya independent. O, per evitar la immediata crítica que es faria de que "feu volar coloms", indicar quin és el cost de la submissió a Ecspanya, que han de pagar els lleidatans i les lleidatanes.

Diuen que en Ros representa l'esperança blanca del sector catalanista del PSC. Jo el que sé és que en el discurset d'investidura es va desfer en elogis respecte la megadiputada i autèntic poder fàctic de la zona, la Teresa Cunillera, un dels 25 diputats sociates que no perden l'ocasió de matxacar Catalunya així que poden, a major glòria del PSOE... i d'Ecspanya.

Quant al senyor Ballesteros, reelegit alcalde de Tarragona, el seu discurset va ser un cúmul de vaguetats, tòpics típics i frases fetes sense cap mena d'interès. El xaval se´l veu molt pagat d'ell mateix, fins a límits insuportables. Ballesteros va apostar durant la campanya electoral per intentar .... catalanitzar Ecspanya, sí tu, així de fort va el nano. No s´ha assabentat que aquest discurset ja fa 20 anys que va caducar? Quina santa paciència s´ha de tenir per aguantar determinades coses. Tot en el senyor Ballesteros és imatge, façana. I darrere d'aquesta façana no hi ha res. Bé sí que hi ha: fatxenderia i milhomisme... i un odi exagerat contra l'independentisme, com es va demostrar amb la repressió que va exercir durant l'anterior mandat, contra els patriotes tarragonins que van impulsar la consulta per la independència, els quals van ser sistemàticament assetjats per la policia municipal, en el seu paper de policia política sociata.

Cal tenir molt clar que el PSOE representa un projecte d'Ecspanya pensat per destruir Catalunya com a nació. Per això deixar que els seus acòlits toquin cuixa institucional és un error que no podem permetre, i que es paga molt car, com s´ha vist en el cas d'ERC a l´hora de fer balanç dels dos tripartits. Un autèntic i veritable desastre. Si ERC hagués tingut un capteniment patriòtic, probablement ara estaria governant amb més d´1 milió de vots al seu darrere. Pero els dos tripartits, i el desastre del nyap on es va posicionar en contra en el darrer minut i de mala gana, la van acabar d'enfonsar. A banda, és clar de les mil i una atzagaiades que els seus màxims representants van protagonitzar al llarg dels darrers set anys.

Un projecte independentista, ha de tenir molt clar que el PSOE és enemic mortal d'una Catalunya lliure, i que no podem cedir ni un centímetre en la lluita ideològica per desemmascarar-lo. És una lluita de suma-zero: el que guanyem nosaltres ho perden ells i viceversa. I qui es deixi entabanar per discursos socials, és que no té prou rigor per plantejar els termes del debat: vols cohesió i benestar social? Doncs vota Independència i els tindràs -o si més no tindràs aquells recursos i instruments que faran possible assolir-los i que sota la subordinació a Ecspanya, és impossible, literalment, controlar-los.

Finalment, tema Garcia-Albiol. Cal dir alguna cosa al respecte? Ha de quedar clar que el PP és un partit feixista, i que un cop assolida la Independència, no trigarem ni tres minuts a il.legalitzar-lo. Però aquí, més que parlar d'aquests feixistes convictes i confessos, és necessari parlar del rol de CiU. Una formació totalment supeditada als escàndols judicials, a la corrupció i que en aquests moments no fa més que menjar de la mà d'Ecspanya, i sobretot dels seus jutges. Quin paper més galdós ha jugat, i està jugant CiU. Després de vendre´s al PSOE, ara ja ho està fent al PP. I passa de l'un a l'altra, com si fos una puteta sense un bri de dignitat -o un putet. La seva submissió no només política, sinó també moral, a Ecspanya, és quasi total -per sort hi ha algunes excepcions. Haver permès que el Garcia-Albiol obtingui l'alcaldia, els passarà una factura enorme. Però el que és pitjor: li passarà al conjunt de Catalunya, començant naturalment per Badalona.

I és que la torna de Badalona, probablement ha estat la Diputació de Barcelona i els Pressupostos del 2010. Així juguen els convergents, al curt-terminisme i qui dia passa any empeny. Assedegats i famolencs de poder, després de set anys de -relativa- abstinència, se'ls en refot Catalunya. Necessiten alimentar moltes boques, i sobretot, necessiten netejar el front judicial. I d'aquí l'intercanvi de cromos amb els Ecspanyols.

Cal tenir clar que CiU no pot representar els interessos generals dels catalans, perquè està collada per Ecspanya. Només uns pocs dels seus membres, persones lliures i sense dependències, poden puntualment fer quelcom pel país. Però malauradament, les seves iniciatives estan condemnades al fracàs, atès que les altes instàncies de la federació, i de manera molt especial, el senyor Josep Anton Duran i Ecspanya i els seus acòlits, ja han fet una tria de projecte nacional, i aquest no és altra que una Catalunya regió subordinada a Espanya.

Nauseabund.