UN GARIBALDI 3.0

Ens cal un Garibaldi 3.0. Vull dir, un patriota que es comprometi fins a la victòria final en la independència i unificació del Poble Català. Algú que, en el context del món digital, sigui capaç de plantar cara als nostres enemics seculars, i derrotar-los sense cap mena de por i sense cap mena de pietat.

Ara es commemora el 150 anys de la unificació de la Itàlia contemporània. Ja vaig escriure un post, no sé si aquí o en els BGS, en el qual traçava un paral.lelisme entre la gesta garibaldina, i la gesta pendent de la unificació dels diferents territoris catalans.

Parlem clar: com a republicans, continuar utilitzant termes com regne o principat per referir-nos als nostres territoris patris, ens hauria de fer caure la cara de vergonya.

Jo vull una República catalana, és a dir, una República de Catalunya. I no és que la somnïi, com el poeta, completa, no, és que la necessito, completa. De dalt a baix, de llevant a ponent. I no penso renunciar ni a un sol metre quadrat. I no penso deixar tirar ni a un sol català o catalana pel sol fet de no haver nascut en aquells territoris que els ecspanyols diuen que és -encara, Catalunya- (bé, ja molts d'ells ni diuen Catalunya, ans el Nordeste espanyol o parides com aquestes).

Naturalment ara em sortirà algú que millor centrar-se en les quatre províncies i bla, bla, bla. S'equivoquen. Ara, precisament ara que s'ha demostrat el fracàs total i absolut de l'estratègia de l'estruç dels partits del nord del Sènia respecte el País Valencià i les Illes, és quan és més necessari que mai ser-hi presents i plantar cara. No fer-ho d'amagatotis i tenir uns virreions regionals. No, cal actuar sense complexos.

Entre d'altres raons, perquè jo no sóc ningú per determinar si un català de Simat de Valldigna o de Montuïri, és o no català. Només faltaria.

Cal impulsar l'independentisme arreu de la Nació. I, naturalment, i si s'escau que una part d'aquesta Nació, pot assolir-la abans que d'altres, li donarem tot el suport possible, només faltaria. Perquè tenim el total convenciment que la formació d'una República de Catalunya suposaria una empenta a la conscienciació nacional de la resta de territoris sotmesos a l'ocupació ecspanyola i francesa.

Repeteixo, ens cal un Garibaldi 3.0. Sense por i sense pietat.