LA DERROTA DE LA GESTIONITIS

Em comenten que en algun ajuntament, l´alcalde republicà derrotat ahir no feia més que enviar a pastar fang tots els seus veïns, per no haver-lo reelegit.

Si fa no fa deia que "després de tot el que hem fet per ells....".

L´home estava dolgut de debò.

Anem a pams.

L'enèssima rebolcada d'ERC, sembla que ha estat la definitiva. Finalment, l'executiva ha presentat la dimissió. Ja era hora! Els ha costat centenars de milers de vots. Era claríssim que la carta local era la darrera que els quedava, i l´han perduda penosament.

El fracàs d'ERC és un exemple palmari del que podem anomenar la derrota de la gestionitis, és a dir, d'aquell capteniment que consisteix en, un cop ocupes el càrrec, t'oblides del projecte polític, és a dir, de la fita a aconseguir, això és, la Independència, i prioritzes la gestió del dia a dia: ara el casal d'avis, ara la llar d'infants, ara el CAP, ara la festa de sevillanes (sí, sí, sevillanes, tu), etc.

I la Independència?

Bé, la Independència.... cap al 2300, no? Que qui dia passa, any empeny.

Encara a hores d'ara hi ha gent que no sap de què va la pel.lícula. Com el tontaina d'en Ridao, que ahir va fer el ridícul fins a límits insospitats. Això sí, amb aquell posat de milhomes ... Patètic.

A veure si ens entenem. No plantejo naturalment, la incompatibilitat entre la gestió i la Independència. Però subordinar la segona a la primera és un error estratègic de l'alçada d'un campanar... per no dir un gratacel!

Tot partit, i més encara un partit independentista, ha de prioritzar un nou repte per engrescar la gent. Una Ítaca, on dirigir els seus soldats, els seus mariners. Sense aquesta Ítaca, res és possible.

A ERC li ha passat com també li ha passat recentment al Bloc Quebequès en les darreres eleccions federals canadenques. Que al prescindir del relat èpic i substituir-lo per una rutina de gestió, la gent se´ls ha despenjat.

La nova direcció d'ERC, espero que prengui nota d'això i no cometi més errors. Des de Reagrupament mantindrem clarament l'aposta per la transversalitat, i per la creació d'una unitat independentista que planti cara a l'ecspanyolisme rampant que tot assenyala que es desfermarà el 2012.

CiU, borratxa de vots i càrrecs, es llançarà a mans del PP i ens esperen, si no hi posem remei 4 o 8 anys durs, però que no tinc cap mena de dubte que seran una nova fàbrica d'independentistes.

La lluita continua!