ARTUR, A TU QUI ET MANA PENSAR?

He llegit l'entrevista a Le Monde a l'Artur Mas i n´he tret tres conclusions.

Primera, l'Artur Mas no sap història. Segona, l'Artur Mas va d'espavilat i no té ni punyetera idea de política internacional. Tercera, els de Le Monde són uns cracks, i tiren amb bala. M'explico.

L'Artur Mas diu que portem 500 anys dins l'estat espanyol. Mentida, fals de tota falsedat. Entre d'altres raons perquè l'estat espanyol no fa 500 anys que existeix. A molt estirar en fa 200, que és quan s'aprova el projecte o la idea d'Espanya com a Nació, en les Corts de Cadis. Abans no existia la idea d'estat espanyol, sinó més aviat la idea de Castella com a referent per a tots els territoris de la Monarquia, tant a Europa, com a Amèrica, però en cap cas la idea d'estat espanyol.

Era Castella, el referent. Cal tenir en compte, que no hi ha reis d'Espanya fins als anys trenta del segle XIX, abans eren reis de Castella, d'Aragó, de València, de Nàpols, comtes de Barcelona, etc, Fins i tot, gosaria dir que la idea pròpiament d'estat espanyol, en el sentit d'Estat-Nació estricta, no s'aferma definitivament fins a la crisi del 98, que és quan sorgeix el projecte nacional espanyol que s'aplicarà, a sang i foc, al llarg de les dues dictadures del segle XX, la de Primo de Rivera (1923-1930) i la de Franco (1936-1975).

Segona conclusió. És al.lucinant l'espifiada que fa el senyor Mas. Cau en la mateixa trampa que cauen tots els dependentistes catalans quan surten al món, començant pel mateix Jordi Pujol. I en què consisteix aquesta trampa? Molt senzill:

En comptes de comprometre´s a adaptar Catalunya a Europa, pretenen que Euopa s'adapti a Catalunya.

M'explico. En comptes d'optar per la via senzilla i lògica, que és la declaració de la Independència de Catalunya, i l'adveniment doncs d'un nou estat a nivell europeu, fet per altra banda del tot normal, atès el nombre d'independències que s'han donat a Europa al llarg de les darreres dècades, el wiseguy Mas pretèn que tota Europa s'adapti a la Catalunya autònoma, que naturalment és una via enormement complexa, per no dir impossible i inviable. Repeteixo, és el que sempre els dependentistes han intentat vendre al món, que aquest s'adapti a les particularitats (dependentistes) catalanes, i no que Catalunya es normalitzi d'una punyetera vegada, i esdevingui un estat sobirà.

I és que a més és políticament suicida, aquest posicionament dependentista. Jo ja m'imagino el que pensaran tots els polítics europeus que llegeixin aquesta entrevista. Si fa no fa, això:

"Però aquest tipus, l'Artur Mas, és idiota? Com pot tenir els deixonsis de dir com ha de ser Europa, si encara no han tingut els pebrots de ser independents. Primer que arreglin casa seva, i després, ja podran dir-hi la seva a nivell europeu"

Però això no és tot, I és que a nivell diplomàtic, les declaracions de Mas són una tragèdia. I aquí és on es demostra que els del diari Le Monde són uns cracks i tiren amb bala. Fixeu-vos en el destacat de l'entrevista. És aquest:

«Notre idée de l’Europe du futur, c’est plus d’Europe, moins d’Etats centraux et plus de gouvernements territoriaux»

Aquestes declaracions són una autèntica tragèdia, perquè allunyen de la causa catalana tots aquells països que compten amb estats centrals forts que són considerats claus per a preservar la cohesió de les societats respectives. Em refereixo, per exemple als estats escandinaus, als bàltics, als de centre-europa, en general a tots els estats petits i mitjans que reforcen els estats centrals respectius. Suposo que llurs governants, en llegir-les pensaran,

Però aquest tio perquè es posa en com fer les coses a casa meva, i en canvi és incapaç d'arreglar les de casa seva. És que pretén que nosaltres li aixuguem el cul?

Els de Le Monde encerten en destacar la frase clau, que és la que deixa Mas amb el cul enlaire, i demostra que és un passerell pel que fa a la política internacional.

A veure Mas, tu no tens dret a tenir una idea de futur d'Europa, fins que no arreglis casa teva. I no pretenguis arreglar casa teva amb els maons, i els mobles de la casa dels veïns perquè et fotran garrotada. I ben fet que t'estarà.

La millor manera de fer-ho, segons la meva modesta i humil opinió, és presentar el cas de Catalunya no com un destorb per Europa, sinó com una contribució a la seva normalització, i aquesta no és altra que la de la consecució de la independència i la creació d'un nou estat, com tants d'altres s´han creat abans. Això ho entén tothom. Ho entenen tots els que en algun moment han fet el mateix pas: els noruecs, els polonesos, els lituans, els letons, el estonians, els finesos, els txecs, els eslovacs, fins i tots els holandesos, els belgues (mentre encara existeixin), els eslovens, els grecs,els irlandesos, els islandesos (aviat membres de la UE?). I fora d'Europa, molta altra gent, començant pels Estats Units.

El que no entenen és que per que tu no et moguis, s´hagin de moure els altres. Això no ho entén ningú, i ben lògic que no ho entenguin.

Cal doncs, ser humil, no anar d'assabentat per la vida, donant lliçons a la resta, quan a casa teva el més calent és a l'aigüera. Mas, l'has vessada, i has creat més opositors que partidaris de la independència amb aquestes declaracions a escala europea.

No pensis tant. I sobretot, per favor, aprèn. I aprèn ràpid, que el país, el teu, ho necessita.