DE COM ELS ECSPANYOLS MARQUEN ELS GOLS

Ha tornat a passar. Els ecspanyols es deuen de fotre un tip de riure amb els dependentistes catalans. Segur que pensen que són un passerells. L'auto-odi de molts catalans els porta a obsessionar-se amb aquella expressió tan nefasta com és que en política es pot fer de tot menys el ridícul. El problema és què s'entén i què no s'entén per "fer el ridícul".

Per a mi, fer el ridícul, en les circumstàncies actuals, és anar d'ultra-esquerranós o d'ultra-liberal al preu de fotre l'únic que ens queda, que és el país. Hem de tenir clar que el radicalisme ideològic sempre ha estat una eina per contrarestar la reivindicació independentista. Quanta més por hi ha a l'avenç independentista, més s'accentua el radicalisme ideològic, que és la millor manera de trencar els necessaris consensos que la lluita independentista necessita. És a dir, la seva transversalitat. Aprofundir en aquesta reflexió hauria de portar-nos ara a explicar tota la Teoria de l'Alliberament Nacional que es va desenvolupar entre els anys 40 i 70, i que ara no tinc ganes de fer-ho perquè la situació no està per rotllos acadèmics.

Però llegint les ressenyes periodístiques i escoltant algunes tertúlies radiofòniques sobre la reforma laboral impulsada pels peperos, no he pogut evitar arribar a la conclusió que els ecspanyols han tornat a enganyar els dependentistes catalans, i els han aixecat la camisa. Tant és així que els diputats de CiU han votat a ulls clucs uns reforma que treu competències a la Generalitat en matèria laboral. Al.lucinant, oi? Concretament ara ja no serà necessari comptar amb el vist-i-plau de l'administració laboral catalana per que les empreses en crisi facin un ERO. Això vol dir, que la Generalitat pinta menys en les Relacions Laborals. Naturalment aquí els peperos han jugat la carta ideològica, i els convergents han picat com a passerells. L'estratègia sempre és la mateixa, apel.lant a la ideologia, carregar-se les competències de la Generalitat.

A grans trets, és el que va passar amb el tripartit, i sobretot amb ERC, quan el govern del PSOE va aprovar la Llei de la Dependència. Una llei que violava directament les competències de la Generalitat en matèria de política social. Però és clar, com que es va vendre que era molt progre i molt d'esquerres, doncs els diputats catalanets com a bons minyons escoltes, van passar per l'adreçador i van votar favorablement una llei que retallava competències a la Generalitat. Tot a major glòria de la ideologia.

Tant els liberals com els esquerrans catalans es van i s'han deixat aixecar la camisa, per un discurs que apel·lant a la ideologia, en la pràctica retallava competències al govern català. Gosaria dir que els ecpanyols ja han trobat la fórmula de la Coca-Cola per ensarronar els dependentistes catalans: quan vulguin retallar competències a la Generalitat, presentaran una iniciativa disfressada bé d'un liberalisme pujat de to, bé d'un progressisme sense màcula. Llavors els catalanets condicionats pel seu auto-odi que els impossibilitat plantar cara els ecspanyols per por a "fer el ridícul", no podran més que articular un penós si bwana a la referida iniciativa. És molt senzilla aquesta estratègia.

Però quan ens adonarem que cap iniciativa legislativa ecspanyola, per molt d'esquerres que es disfressi o per molt de liberal que es vanti, és inacceptable si comporta una retallada en les competències de la Generalitat (i això, sempre donant per suposat que s'accepta la regla de joc de l'estat autonòmic, cosa ja per ella mateixa prou difícil).

És tan elemental que fins i tot cansa de repetir. Però els catalanets dependentistes semblen no assabentar-se de res. Aparentment...