Des del passat dia 25 he estat de vacances a Mallorca i a la ciutat de València. Hi vaig anar per unes noces, les d'en Xavier i la Susanna, als quals desitjo tota la felicitat del món. Òbviament, les reflexions que durant aquests dies he fet entorn la situació nacional d'aquests territoris, han estat constants, i val a dir-ho, no del tot positives.

Tanmateix, permeteu-me algunes consideracions. PRIMERA, la situació és en determinats llocs igual o fins i tot millor que algunes ciutats o poblacions del Principat, per la qual cosa, els blaveros del nord -que n'hi ha i molts- haurien de canviar la seva actitud poc considerada envers aquests territoris. Concretament, hauríem de fer l'esforç per rebre a totes les llars del Principat una cadena de televisió com P2, que penso, si més no pel que he vist aquests dies, que és perfectament homologable, i que això enriquiria el coneixement del català com a llengua rica en matisos per part de molta gent que només està acostumat al català de TV3.

SEGONA, la meva estada s'ha limitat a llocs 100% turístics, per la qual cosa segur que no he connectat amb el país real, el de la societat civil i les associacions de defensa del país, la terra i la cultura. Aixo ha esbiaixat, sense cap mena de dubte, la meva percepció de la situació.

TERCERA, malgrat que la situació política, després de les eleccions regionals i locals, s'ha embolicat molt a les Illes i al País Valencià, i malgrat l'actitud suicida del nacionalisme principatí de no implicar-se en una política autènticament nacional, trobes encara actituds decidides de resistència patriòtica. El problema es saber quant podran durar abans no ens adonem que CAL UNA ESTRATEGIA POLITICA UNITARIA D'ALLIBERAMENT DE LA NOSTRA PATRIA, com també unitaria es l'estrategia agressiva que envers ella tenen els espanyols. Es de calaix.

Hi ha mes reflexions, que penjare mes endavant.