dimecres, 13 d’octubre de 2004

BALLANT AMB NAZIS: MARAGALL I EL DIA DE LA RAÇA

L'espectacle ofert per Maragall, el president-zombie, i ara també, el president amic dels feixistes, nazis i franquistes, ha arribat al límit. Aquest individu no sap el que és no fer el ridícul. Ell sí que fa el ridícul, i molt. L'insult que molts catalans i catalanes que se senten representats per aquest individu -no és el meu cas, però- han rebut quan han vist que ha assistit a un akelarre feixistoide, organitzat per un fill de falangista -ja ho vaig dir en un post anterior: els pares de la Falange, els fills del GAL, tot queda a casa- i amb un representant de la Division Azul com a actor principal, és del tot intolerable.

A partir d'ara, quan qualsevol rata sociata parli de progressisme i globalització i titlli de no sé què als independentistes, doncs nosaltres ja sabem què hem de dir. Maragall, feixista. Maragall, nazi.

I és que la veritat, en Maragall ha fet història, petita, però història. No s'ha posat a l'alçada d'un Prat de la Riba, d'un Francesc Macià, d'un Lluís Companys, d'un Josep Irla o fins i tot, fins i tot, d'un Josep Tarradellas, no. En Pasquis s'ha posat a l'alçada d'un Alfons Sala, president de la Union Monárquica Nacional i de la Mancomunitat, nomenat digitalment (a dit) per Primo de Rivera, el 1923. S'ha posat a l'alçada de tots aquells que assumiren el càrrec de president de la Generalitat entre octubre del 34 i febrer del 36, és a dir, quan l'Estatut del 32 es va suspendre. S`ha posat a l'alçada de tots els col.laboracionistes amb el franquisme, incloent-hi, per descomptat el seu protector, Josep M. Porcioles, o el seu íntim, Joan Antoni Samaranch i de tota aquesta trepa que també guanyaren la transició (bé, excepte dos, que, aquests sí, passaren per (la) caixa).

De fet, això no pot estranyar ningú. És públic i notori que en Maragall és cada cop més col.lega d'en Piqué i de tota la patuleia pepera (per exemple, de l'inefable Enrique Lacalle). El problema Maragall comença a agafar dimensions preocupants. Aquest individu ens pot ficar en un carreró sense sortida.