SOBRE EL "CATALANISTA QUÍMICAMENT PUR" I ALTRES REFLEXIONS

En Maragall s'ha autodefinit com a "catalanista químicament pur" i no com a nacionalista. Algunes reflexions al respecte.

1. En primer lloc, sobta la reinvindicació de la "puresa" en un individu com aquest. Fins ara ens tenia acostumats a bescantar aquest concepte, sobretot quan teoritzava sobre la cultura catalana. S'ha de ser mestís, multicultural, plural i no sé quantes bajanades més, sempre i quan no se sigui "purament català" o "català" ras i curt. Aquesta visió ha fet forat fins i tot en alguns amics, coneguts i saludats meus, que arriben a sentir vergonya de tenir els dos cognoms catalans, perquè els fa massa de la ceba. De fet, he comprovat que existeix una determinada fauna, a Vic, a Girona, per exemple, que els emprenya ser "tan" catalans, que es passen amb bous i esquelles a l'espanyolisme pretesament cosmopolita, línia "El País". I és que només et pots dir Sánchez o Pérez, per sentir-te ciutadà del món, ser "cool" i "fashion". Fixeu-vos a quin nivell d'autodi s'ha arribat en aquest país. El mateix autodi que et pot fer votar a favor del Tractat que pretén establir la dita Constitució Europea, que ens nega com a poble i com a llengua.

2. En la frase d'en Maragall, hi ha implícit que el nacionalisme és una, en termes agustinians, degradació del catalanisme. El catalanisme és pur, el nacionalisme és degradat. Aquesta és clarament una visió que pretén legitimar el catalanisme provinicalista o regionalista del segle XIX, quan encara el nacionalisme (incloent l'independentisme) no s'havia desenvolupat doctrinàriament i orgànica. Maragall, doncs, blasma tota la "falsa ruta" que representen aquelles formacions que defensen que Catalunya és una nació i que per aquest motiu té el dret a decidir el seu futur de forma sobirana, a autodeterminar-se. De passada, Maragall, també insulta als milers de morts (al camp de batalla, assassinats pels nazis o pels espanyols) que van donar la vida per aquests ideals. Per Maragall, Catalunya ha de ser una "província" o una "regió" oberta, simpàtica i ecs-panyola de pro.

3. El discurs federalista que acompanya al seu "catalanisme" és una enganyifa. En primer lloc, el federalisme catalanista era clarament sobiranista, mentre que el federalisme maragallià és ecs-panyolista fins al moll de l'ós. En segon lloc, a l'Estat ecs-panyol no hi ha ningú que es vulgui federar amb la Catalunya maragalliana. Bé, potser les Illes, el País Valencià (a partir del 2007) i fins i tot l'Aragó (tot i que ho dubto). Si és així jo m'hi apunto. Però l'Ecs-panya de debò, quan sent parlar de federalisme, treuen les pistoles.

Altres temes. El criminal i assassí, condemnat a 70 anys, Rodríguez Galindo, general de la Guàrdia Civil, membre del GAL, i protegit principal de Felipe González, ha sortit de la presó "per motius de salut". Caram, caram, amb el tarannà Zapatero. Suposo que ha sortit perquè està en estat terminal, perquè és només quan s'està en aquest estat, que la resta de presos reben l'ordre d'excarceració, i fins i tot n'hi ha alguns que moren dins de les cel.les per manca d'una atenció sanitària adient. Penso que aquest favor que Zapatitos ha fet al senyor X , no ha estat prou denunciat. I és que l'estat de dret, serveix pel que serveix, per passar-se per l'arc del triomf, els grans principis.