dijous, 31 de març de 2005

EXEMPLES PRÀCTICS DE COM APUNYALAR L'ALIAT SENSE FER MASSA SOROLL

Que hi ha una determinada cultura vaticana dins la política catalana, una finezza de resultats devastadors, és un fet prou conegut. No debades, la lluita entre Roma i Catalunya es remunta com a mínim des de la croada contra els albigesos i té les darreres expressions tant en el terror feixista a Mallorca i en el bombardeig criminal de les ciutats catalanes durant la guerra dels tres anys, com en l'actuació dels Berlusconi people per impedir el reconeixement de Catalunya a Fresno.

Aquesta reflexió ve a tomb perquè avui he detectat dos atacs furibunds del sector més vaticanista dels sociates contra ERC. Però han sigut atacs fets amb un cert estil i, sobretot, han comptat amb una enorme ressonància mediàtica.

El primer l'ha protagonitzat l'inefable Director General de la CCRTV, Joan Majó i ha merescut un semàfor verd a l'edició de La Vanguardia d'avui. El sr. Majó, ha alertat del risc de pèrdua de competència de Catalunya en educació i en investigació i recerca, fet que ens allunya d'Europa.

El segon episodi l'he escoltat al programa Minoria Absoluta de RAC1 -per cert, un altre mèdia pertanyent al Grup Godó. Hi entrevistaven la síndica de greuges de Barcelona, la ciutadana pel càrrec -que ja el té- Pilar Malla. A la pregunta "què troba a faltar en l'acció de govern del tripartit?" (aprox.), la resposta, "més política social, més prioritat en la justícia social".

Què tenim, doncs? Dos atacs furibunds d'alts càrrecs dels sociates contra tres consellers d'ERC: Marta Cid (Educació), Carles Solà (Universitats i Recerca) i Anna Simó (Benestar Social). Uns atacs que ja són norma diària contra el Secretari General de l'Esport, Rafael Niubò, el qual a aquestes alçades ja està més tocat que el puching ball de One Million Dollars Baby.

I què fan la gent agredida... Doncs, per exemple, el conseller primer Josep Bargalló es dedica a fer conferències sobre el pactisme català, al més pur estil vicensvivesià. Vés pactant vés, que te la fotran per totes bandes, carallot!

(quina creu!, mai millor dit)