dilluns, 28 de març de 2005

PREGUNTES A L'AVUI

Si ahir diumenge vau comprar o accedir electrònicament a l'edició de l'AVUI, potser us vau fixar que en una doble pàgina signada per en Toni Aira, un servidor hi sortia per respondre tres preguntes sobre el debat del finançament dels partits polítics, juntament amb una vintena més de persones, moltes de les quals són col.legues. Qui no ho hagi llegit, encara, ho pot fer aquí. (De fet haurà d'anar a l'enllaç d'hemeroteca, triar l'edició d'ahir i consultar les pàgines 24 i 25).

Malauradament, de la versió que jo vaig enviar-li a en Toni, han desaparegut dues frases que, per la seva contundència, penso que definien clarament el meu posicionament. A continuació reprodueixo íntegrament el text que vaig enviar a l'AVUI, amb les dues preguntes que em plantejaren, que després en la versió final s'han convertit en tres. Les frases missing les escric en negreta.

----------

1.- Creu que el debat sobre el suposat cobrament de comissions il·legals per adjudicar obra pública està en relació amb el problema del finançament dels partits? Tant en cas de contestar afirmativament com si ho fa negativament, perquè ho creu així?

Si la pregunta es refereix al “debat”, el primer que hem de fer és preguntar-nos perquè ara? Perquè surt ara aquest debat, quan és un fet que fa anys que s’arrossega. Qui l’incita aquest debat? En Maragall “inspirat” per un determinat diari? Què és pretén? En definitiva, hi veig oportunisme i voluntat de neutralitzar una determinada posició política. I també hi veig escapisme, per tal de no assumir les responsabilitats polítiques d’un autèntic fiasco governamental.


2.- Com creu que es podria superar aquest moment? Com creu que s'hauria d'abordar i resoldre el problema del finançament dels partits polítics?

Cal aclarir primer què entenem per superació. I sobretot la direcció que ha de portar aquesta “superació”. De totes maneres, penso que la personalitat complexa de l’actual president, és una variable que no podem controlar i per la qual cosa el futur se’ns presenta com un gran interrogant. Respecte al finançament dels partits polítics, penso que només cal transparència, publicitat i impedir per tots els mitjans la impunitat. Qui la fa la paga. Res de tot això és possible en l’actualitat.

Josep Sort
Professor de Ciència Política a la URL i a la UAB

-------

Reconec que la primera de les frases és potser massa categòrica i idealista (poques vegades qui la fa la paga, oi franquistes de merda?), però la segona frase és totalment certa, i hagués estat bé que hi figurés.