dijous, 27 d’octubre de 2005

EN LLUÍS M. XIRINACS JA ÉS LLIURE!
LA LLUITA CONTINUA!

L'alliberament d'en Lluís M. Xirinacs ha estat una victòria de la Raó i del poble català contra els sectors més fanàtics de l'ecspanyolisme rampant. Era tan gran el despropòsit que no han tingut més remei que deixar-lo anar. Corregeixo: els hem forçat a alliberar-lo. Si hagués continuat empresonat la bola de neu s'hagués fet imparable, i això malgrat els intents mediàtics d'amagar la salvatjada. Com cada cop es demostra més, els nou mèdia (internet, els mòbils, etc) han estat peces clau enfront els mèdia tradicionals i oligàrquics.

A continuació reproduïm en la seva integritat la declaració de Lluís M. Xirinacs que va signar a la comissaria. Per descomptat, el seu contingut reprodueix el seu pensament, i no pressuposa que el compartim en la seva totalitat (en aquest cas, la coincidència és d'un 87.5%)....



DECLARACIÓ DAVANT DEL JUTGE.
(Jutjat nº 8 d’Instrucció de Barcelona).


1.- És notòria, des de fa quaranta anys, la meva adscripció a la lluita no violenta. No cal dir que mai no he disparat cap arma ni penso fer-ho.

2.- La meva intenció final, en el meu discurs de l’11.09.2002, al Fossar de les Moreres, fou de col·laborar a l’establiment d’una vera pau al País Basc.

3.- Al meu criteri, no hi haurà vera pau si no s’asseuen a parlar de la independència del País Basc d’una banda l’Estat espanyol i de l’altra els abertzales bascs.

4.- No crec que sigui delicte fer feina d’historiador (de la qual es pot discrepar):
-de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys,
-i de comparar-la amb altres guerres.

5.- Tampoc hi ha cap mena de menyspreu a cap de les víctimes (, parents i amics) de les dues bandes en conflicte, que lamento profundament.

6.- La frase compromesa i conflictiva és: “Em declaro amic d’ETA i de Batasuna”, que certament vaig dir, que havia d’anar acompanyada de “i em declaro enemic de l’Estat espanyol” i que em vaig oblidar de dir.

7.- Aquesta frase és una aplicació de la més pura doctrina no violenta de Gandhi, que he predicat sempre: El no violent, davant d’un conflicte violent, no pot restar neutral; cal que es declari amic de l’oprimit, de l’envaït, i que es declari enemic de l’opressor, de l’invasor. Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.

8.- I, finalment, com a seguidor de Jesús, que demana estimar també l’enemic, m’esforço en estimar de tot cor, com a enemic, aquest orgullós Estat espanyol (i tots els que li donen suport), invasor d’Euskalherria, de Galiza i dels meus Països Catalans i demanar-li que canviï la seva actitud de domini per la de defensor d’una vera fraternitat entre nacions iguals.


Lluís M. Xirinacs Damians.
Barcelona, 17 de desembre de 2002.

1 Comments:

Anonymous Ramon said...

Despres de felicitar sincerament al Sr. Xirinachs per haver recuperat la llibertat, no puc deixar de "lamentar" que s'hagi perdut una oportunitat de tornar a deixar els espanyols com una colla de barbars. Aixo, tot junt amb la discusio del Estatut, hagues estat motiu de manis i aldarulls diversos. Possiblement per aixo l'han deixat anar. N'estan aprenent, no a deixar de ser barbars pero si a dissimular-ho millor.

28 d’octubre de 2005 a les 8:43:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home