dissabte, 11 de febrer de 2006

MADRIZ, MADRIZ...

La inauguració de la faraònica T4 de Barajas ha estat aprofitada, com no podia ser altrament, per fer un encès discurs de nacionalisme ecspanyol. Com tampoc no podia ser altrament, els catalanets provincians, tipus Antoni Bassas, no han pogut suportar la pressió mediàtica i han caigut en la trampa d'anar a "ofrendar nuevas glorias a Ecspanya" i s'han passat tota la setmana bavejant d'enveja. Que si Barajas amunt, que si Barajas avall, que si tomba, que si gira...

Des del meu punt de vista, els ecspanyols, amb tot aquest numeret entorn la rellevància galàctica de la nova terminal, no estan més que actuant de forma irresponsable. Estan demanant a crits que qualsevol cèl.lula radical els planti una castanya que no hi seran a temps.

La veritat és que vint anys després d'aquella magnífica cançó del Duo Dinámico (penso), que deia "Madrid, Madrid, me desesperas/levanta ya/ tus posaderas/ de tanto mover/ las caderas/ se van a reir de tí", encara no han après que no es pot anar per la vida com si fossin els reis del mambo. Entre d'altres coses, perquè el pati no està per riure gaire.