dilluns, 3 de desembre de 2007

VENEÇUELA, RÚSSIA, o les paradoxes de la vida

Resulta realment xocant tot el guirigall que s'ha muntat al voltant de la figura del President Chavez de Veneçuela. Tant és així que s'està perdent el món de vista... o no. Em refereixo al fet que s'ha anunciat a bombo i plateret la seva derrota en el referèndum constitucional que ell mateix havia convocat. Personalment, ni sóc chavista ni deixo de ser-ho. Senzillament no és el meu problema. De fet, el meu criteri respecte al tema és totalment utilitarista: serà amic meu si ajuda a aconseguir la Independència de Catalunya, i no ho serà si s'hi oposa. Modestament penso que aquesta hauria de ser el posicionament polític de qualsevol independentista.

Per contra no paro de llegir carregades anti-chavistes amb argumentari liberal, de defensa de les llibertats, etc, etc,, Ja la tornem a vessar, com a mínim per dos motius. El primer és que resulta simptomàtic la diferent manera de mesurar la salut democràtica a Veneçuela de la resta d'estats llatinoamericans. Qualsevol diria que Colòmbia, Argentina, Honduras o Guatemala, són exemples paradigmàtics qualitat democràrica... I un bé negre!

Segon, per que els escarafalls sobre si toquen un pèl del cul a qualsevol anti-chavista, contrasta impúdicament amb el silenci covard respecte la situació a la Rússia de Putin. Allà els nostres liberals no diuen ni ase ni bèstia, i mira que a Txetxènia no és que no toquin un pèl, és que se'ls carreguen a grapats... Igual que als periodistes.

Però és clar, Putin és Rússia, és el Gas, és el Petroli, són les Bombes Nuclears, i llavors, els nostres demòcrates callen i otorguen. Segurament per ells Rússia és la quintaessència de la democràcia i per això no gosen badar la boca.

Chàvez no i Putin sí. Aquesta és la realitat política... i després s'estranyen si els islamistes es caguen en la mare que us va parir a tots plegats.

PD. No sóc tant il.lús per considerar Chavez un model a imitar. Penso, per exemple, que és intolerable, com també passa a Cuba i a molts altres estats, l'homofòbia imperant. Però, abans que moure un dit per demanar el seu cessament, el mouria per dotzenes d'altres règims polítics milers de vegades més nefastos que el seu.

Etiquetes de comentaris: , ,