ARA QUE ELS ECSPANYOLS ESTAN GROGUIS

L'hòstia que els catalans d'Arenys van fotre a Ecspanya els ha deixat groguis. Van passant els dies i encara no s'han refet. Que el 96% votés per la Independència els ha trencat tots els esquemes i no se'n saben avenir. Per primera vegada en molts anys, els catalans hem protagonitzat un nou Acte de Sobirania les implicacions del qual, fins i tot és possible que encara a hores d'ara no en siguem conscients.

Els ecspanyols (l'eix format per la Falange-Ciudadanos-PP-PSOE) mai s'havien imaginat aquest resultat. Estic segur que si els punxen no treuen sang. Ni gota.

Realment va ser un honor i un record que portaré tota la vida, assistir in person al recompte de vots. L'urna que jo observava, va donar 16 No,s i més de 500 Sí,s. Al.lucinant!

Però tornem a la reflexió. Els ecspanyols saben del cert que l'impacte internacional de la notícia ha estat brutal. Literalment, brutal.

També saben que molt difícilment aconseguiran mobilitzar activament centenars de milers de catalans contra les properes consultes que es preparen. Senzillament, no tenen cap credibilitat per fer-ho. És el preu que han de pagar per haver muntat un sistema polític clarament oligàrquic i no gens participatiu.

Tanmateix, les lliçons que cal extreure de la consulta d'Arenys són diverses, i a continuació comento alguna que em balla pel cap, i en deixaré alguna altra per un proper post.

Els ecspanyols intentaran per tots els mitjans al seu abast impedir la celebració de més consultes. La justícia, els mitjans de comunicació, els serveis d'informació, i molts altres actors estretament vinculats als poders oligàrquics ho intentaran impedir.

Fixeu-vos en el cas dels jutges, autoritzant una manifestació feixista en plena votació. Un acte criminal, que hauria pogut donar lloc a un autèntic bany de sang -roja, eheheh- blava.

Fixeu-vos en el paper dels mitjans de comunicació ecspanyols (Telemadrid, Intereconomía) intenant generar una por escènica totalment inventada i manipulada.

Fixeu-vos en la troballa de càmares o micros a dins de l'Ajuntament. Fixeu-vos en els intents d'associar la consulta amb la situació al País Basc... etc.

Això no ha fet més que començar. Ja hem vist com ara els sociates trauran el sant cristo gros, i no s'estaran de res (renaixement del "xarneguisme", comparacions amb la ultradreta neofeixista, Bossi, etc., obstaculització judicial, manipulació informativa...).

El més gran error que podríem cometre és que la dinàmica de les properes consultes la marquessin els partits polítics, i sobretot, un que ha vist en ella l'oxigen que necessita per viure -em refereixo, naturalment, als calabresos.

La dinàmica referendària ha de ser el màxim d'unitària possible i no s'ha de convertir en l'objecte de debat polític entre les formacions que la impulsen. L'unitarisme, si és per assolir la independència, i només la independència, ha de ser total.

Hem deixat groguis els ecspanyols, han quedat molt malferits, malgrat que ho vulguin dissimular. Arreu del món ja saben que en un petit poble català, el 96% vol la independència.

Continuem la nostra lluita, i ara cal ampliar-la dels municipis als Parlaments. Res de gradualismes imbècils. La independència el més aviat possible, millor avui que demà, millor demà que d'aquí a un mes.

Hem engegat una dinàmica que ens portarà a la Independència en un temps molt menor al que fins fa poc pensàvem. Cal estar amatents i treballar per assolir-la!

Endavant!