diumenge, 11 d’octubre de 2009

TOT UN HONOR, DOCTOR BROGGI


Quan he llegit la notícia de l'adhesió del Doctor Moisès Broggi a Reagrupament, senzillament m'he emocionat. Que un home savi, als seus més que venerables i envejables, 101 anys, tingui l'empenta, el coratge, la decisió, en una paraula, l'audàcia d'obrir un nou capítol en la seva més que dilatada vida, és digne d'admiració. Diu molt de la seva personalitat.

En el Dr. Broggi, trobo a l'hora, la fermesa i la convicció. És en persones com ell, o com en el Molt Honorable President Heribert Barrera, un jove de 92 anys, on la societat catalana, començant per una servidora, s'ha d'emmirallar. Una vida sencera al servei del país... de debò. Tots dos han viscut moments terribles, dramàtics, on semblava que tot era perdut. I això no obstant, la seva constància, el seu patriotisme insubornable, conjuntament amb la de milers de catalans i catalanes, no pocs dels quals hi deixaren la pell, van tornar a aixecar el país. I ara, el seu compromís públic amb Reagrupament, indica sense cap mena de dubte, que no tenen cap intenció de deixar-ho córrer, que saben del cert que la victòria és a tocar. I que ho estem fent bé.

Que una vida de 101 anys confiï en la nostra associació ens ha d'omplir d'orgull, i ens ha de donar encara més empenta per plantejar el nostre combat dels propers mesos. Difícilment aquest savis, s'equivoquen. Porten una llarga travessa a les seves espatlles, tenen el cap clar, fins i tot diria que fred. No s'escalfen a la primera, com sovint fan els joves -i ALTres no tan joves, però que encara no hem arribat, si arribem mai, a la saviesa.

El més probable és que jo no arribi a l'any 2065 -per a consol de determinada genteta. És pura estadística. Però estic segur, que en l'hipotètic cas que hi arribés, gràcies a la lluita del Doctor Broggi i del Doctor Barrera, entre molts altres, no hauré d'adherir-me a cap organtizació independentista. Entre d'altres raons, perquè la independència de la nostra Pàtria ja farà més de 50 anys que estarà consolidada i celebrada pels nostres fills, néts i besnéts.

Així sia.


Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

AQUELLS HOMES QUE VAN FER LA GUERRA, SON D'UNA PASTA ESPECIAL.NO LI TENEN POR ALS PODERS CONSTITUITS,ESTAN AL CAP DEL CARRER DE QUASI TOT,I NO ELS HI CAL XUCLAR DEL PODER.
VIVIM UNA EPOCA ON ELS VELLS SON UN DESTORB,RAPAPIEGANT DIRAN JA HU SENTIREM A DIR.
JUGANT AMB BCN.

11 d’octubre de 2009 a les 23:45:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home