dimarts, 27 de juliol de 2010

FRIENDS OF CATALONIA

Hauríem d'instituir algun tipus d'Orde, de caràcter ivocació eminentment republicà, per descomptat, adreçat a aquelles persones forasteres que, cada cop més, s'aboquen en la internacionalització de la nostra causa d'alliberament. Se m'acut, per exemple, que aquest Orde podria portar el nom de Friends of Catalonia, i es lliuraria a aquells ciutadans no catalans que destaquin pels seus serveis a favor de la Llibertat de Catalunya, la seva Independència i el seu progrés material i moral. Uns serveis desenvolupats en l'escenari dels seus propis països o a nivell global. En alguns casos, excepcionals, fins i tot podria incorporar també l'oferiment de la nacionalitat catalana.

Aquesta idea ja fa temps que em balla pel cap, però ha agafat més força arran els esdeveniments darrers. La internacionalització de la Independència de Catalunya és una tendència imparable, que s'ha accelerat d'ençà l'inici de les consultes populars, aviat farà un any. Catalunya cada cop més apareix al mapa de les Independències no només possibles -aquí sempre hi ha estat- sinó sobretot de les Independències probables.

Exemples de possibles candidats a l'Orde esmentada serien els nou diputats de la Cambra dels Comuns (Westminister) que fa uns dies van presentar una moció en defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya. Es tracta de Hylwell Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Peter Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas (l'única anglesa, foto superior), Stewart Hoise (foto inferior) i Eilid Whiteford.

Malgrat que el text de la moció, inclou una referència al nyap, penso que hi té més força la reivindicació del dret a decidir dels catalans i les catalanes, és a dir, del dret a l'autodeterminació. I això és el mínim que es pot exigir a qualsevol demòcrata: que reconegui el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur polític. És la diferència entre un demòcrata i un que no ho és. Fer-ho a més en el marc d'una institució de tant prestigi com és la Cambra dels Comuns (Westminster), és encara més rellevant, i mostra el camí que caldria seguir i que ens hauria de portar al Congrés dels Estats Units (al Senat i a la Cambra de Representants) o al Bundestag alemany, per posar només dos exemples més que rellevants.

La moció, presentada el passat 14 de juliol, és la següent:

"That this House notes that more than one million people attended the 10 July 2010 protest in Barcelona in favour of proper powers for Catalonia; welcomes the continuing debate over the constitution of Catalonia; believes Catalonia to be a nation; recognises that independently organised votes on independence have shown a majority in favour; expresses concern that the democratic will of the people of Catalonia as shown in the 2006 referendum on the Statute of Autonomy should be over-ruled by the judiciary of Madrid in its ruling of June 2010; expresses further concern that future constitutional developments in Catalonia which take place with the support of the government and people of Catalonia may face judicial review by organisations which are not neutral or independent in this matter; and calls for the 2006 statute to be carried out in the form which was supported at the ballot box and that the residents of Catalonia should be allowed the right to determine democratically their own future".

Altres susceptibles candidats a ser membres de l'Orde, serien per exemple, l'actual líder del Partit Quebequès, Pauline Marois o el President del Parlament de Flandes, Jan Pneumans, entre molts d'altres. I sense oblidar tot el tema de Kosova, sobre el qual tinc un post pendent que aviat penjaré).

(Us he de confessar un secret: també m'agradaria que en aquest Orde hi figurés algun militar, com per exemple el General Petraeus, en una actualització d'aquella mítica pancarta penjada a l'Estadi Lluís Companys, que en plena febrada olímpica, afirmava "General Schwarzkopf, free Catalonia from Spain"... ai, la nostàlgia...).



Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , ,