LA DIGNITAT... EN UN CAMIÓ: VERGONYA SENYOR TRIAS, VERGONYA!
En un país normal, dos homes d'edat més que avançada, un centenari i l'altre nonagenari, dues personalitats que en la seva joventut van lluitar contra el feixisme internacional i contra la seva expressió local, l'espanyolisme.
Dues persones que una d'elles va arribar a ser President del Parlament i l'altre un metge tan respectat que fins i tot posen el seu nom a un hospital...
En un país normal, repeteixo, si aquests dos homes, dos homes bons, dues belles persones, se´ls proporcionaria un tracte especial, de respecte, de reconeixement, d'admiració.
Això passaria en qualsevol país del món d'això que en diem civilitzat.
En qualsevol país democràtic, tret de Catalunya, és clar.
Aquí, les figures del Doctor Moisès Broggi, i del President Heribert Barrera, no mereixen cap mena de consideració per part del poder dependentista local, de l'ajuntament que de fa pocs dies encapçala el senyor Xavier Trias.
Tant és així que es va negar els permisos per muntar un escenari des d'on aquests dos prohoms, aquests dos patriotes, entre d'altres poguessin adreçar unes paraules a tots els assistents a la Manifestació per la Independència.
Suposo que el senyor Trias deu considerar els senyors Broggi i Barrera ja com una càrrega passiva. Com a bon convergent si no són peles, són punyetes. I als vells, sobretot si són patriotes catalans que no s´han rendit a Ecspanya, que els mati déu. Del que es tracta és d'oferir noves glòries a Ecspanya, en ple procés de zaplanització de la CAC.
Atès el boicot dels dependentistes de l'Ajuntament de Barcelona, els senyors Broggi i Barrera, i tota la resta d'oradors, van haver de pronunciar les seves paraules des d'un camió rònec, a mitja alçada. Una situació indignant, pròpia d'un país governat per unes elits que s'autodien.
Jo no sé com s´ho van fer els senyors Broggi i Barrera per pujar dalt del camió, donat que no els vaig veure llavors. Aquest post l'escric després d´haver vist les fotos que s´han anat publicant a les xarxes socials i als diferents mitjans d'informació que no practiquen la llei del silenci o de la desinformació.
Però sí sé, que el senyor Trias s´ha de disculpar als senyors Broggi i Barrera. Una disculpa sincera, oberta, sense por al que diguin els ecspanyols.
Tindrà el que cal tenir per fer-ho, senyor Trias? Només si ho fa demostrarà ni que sigui una mica de la dignitat que aquestes dues persones han guanyat al llarg de la seva vida de servei a Catalunya.
Es disculparà, batlle Trias?
Etiquetes de comentaris: HERIBERT BARRERA, MOISÈS BROGGI, XAVIER TRIAS
escrit per JOSEP el 7/10/2011 11:01:00 a. m.
6 Comments:
Josep, 100% d'acord.
Un cop dit això, penso també que "l'organització" deixava molt que desitjar.
Hi van ser pujats damunt un montacàrregues com si fossin mercaderia o material de construcció...
El presentador que va introduir l'acte -un dels que formen el grup Teatre de Guerrilla- estava indignadíssim i així ens ho va fer saber als milers que érem allà.
Els polítics que ocupen les diferents dependències de Catalunya
de vergonya, naturalment no en tenen, així mateix van mancats d'honor, de patriotisme, d'altruisme i de tots aquells valors que configuren l'ètica dels molts patriotes que durant les dictadures d'en Primo de Rivera i de Franco van lluitar clandestinament jugant-se la comoditat d'una vida normal per amor a la nació.
Per exemple, el Dr. Broggi va ésser cap d'un dels escamots (el d'estudiants de farmàcia i medicina) que es preparava per alliberar Catalunya sota el comandament del -aquest sí- molt honorable Francesc Macià (memòries d'en Carner-Ribalta).
Sort que la qualitat humana d'en Moisès Broggi, Heribert Barrera i el també Dr. Oriol Domènech, es prou elevada com per no sentir-se humiliats essent elevats (valgui la redundància) dins un montacàrregues... ara, els polítics de l'ajuntament han quedat ben retratats.
I, Jordi, penso que l'organització, tenint en compte com han anat les coses (cap tipus de facilitats, només treball dels esforçats voluntaris, cap col·laboració dels mitjans més visibles, etc, etc.), doncs això, que penso que l'organització va ser prou bona. Hi havia voluntaris per posar ordre, tot i que no va donar-se el cas que haguessin d'actuar ja que, com sempre, vam sortir al carrer pacíficament reclamant el que ens pertany per dret...només amb les nostres presències i les nostres veus que clamaven la nostra aspiració: la llibertat
Visca la Terra Lliure!
100 % D'acord. I a en Benplantat, de manifestacions independentistes mai en sobren. Tu mateix pots encarregar-te d'organitzar la propera i t'ajudarem.Fem coses enlloc de crfiticar els qui les fan. És més difícil però més ètic.
"Zaplanització": mai més ben dit. Quin poc respecte a tals éssers humans com aquests tres patriotes. Després, en Trias, voldrà donar exemple de ciutat civilitzada.
Perdoneu: només vull esmenar una data errònia que figura en el meu comentari de més amunt. Resulta que llegint les memòries d'en Carner-Ribalta on s'hi diu que el cap d'escamots de la secció d'estudiants de farmàcia i medicina és en Broggi, vaig donar per fet que era en Moisès, ja que no s'hi esmenta el nom. Casualitats de la vida o causalitats, vés a saber!, ara tot just llegint la biografia política d'en Joan Cornudella llegeixo a la pàgina 24 que un dels membres dels escamots era en Jaume Broggi i Vallès (estudiant de farmàcia), és a dir el seu germà.
Bé, aclarit el tema perquè pugui dormir tranquil·la, penso que tant se val ja que tot queda en família!!
Merci!
Pili,
Ets una crack!
JS
Publica un comentari a l'entrada
<< Home