NO VOLÍEM UNITAT? AVUI N´HI HAURÀ!

Avui a les 6 de la tarda, la Manifestació Nacional per la Independència acomplirà l'objectiu que molts estem cercant des de ja fa massa temps: la transversalitat independentista. Avui, la gent d´RCAT, d'ERC, de SI, de Democràcia Catalana, de les CUP, compartirem l'espai públic dels carrers de la nostra capital per cridar ben alt i ben fort que la Independència, a més a més de voler-la, la necessitem urgentment, com l'aire que respirem. No és una qüestió de somnis, de desitjos, és sobretot una qüestió de necessitat material. Sense un estat independent, sense una República de Catalunya, membre de ple dret de la comunitat d'estats independents, la nació catalana està condemnada a una lenta i dolorosa desaparició. Així de clar. Així de dur.

Però estic segur, que a banda de la gent ja esmentada, molta altra gent que també forma part de la transversalitat independentista, també assistirà a la manifestació. I goso dir que aquesta gent, en serà la part majoritària. Són gent que o bé no vota, perquè n´ha perdut la confiança, o bé vota opcions que encara malden per trobar allò tan horrorós com és l'encaix amb el Regne d'Ecspanya. Gent, que, parlem clar, encara voten a CiU, a ICV-EUiA i fins i tot als sociates, però que votaran, si s'escau un enorme i contundent SÍ a la Independència, quan arribarà el moment.

A diferència de la de fa un any, aquesta manifestació no està contaminada per la presència d'enemics del poble.

Aquesta manifestació ha de denunciar que pactar amb partits ecspanyols és un mal negoci per a Catalunya. Siguin rojos o blaus, els ecspanyols són first and foremost ecspanyols, i segueixen el seu projecte polític multisecular, que és el de l'anihilació de la nació catalana, com ja demanava insistentment a la Castella dels segles XVI i XVII.

Avui podrem desmentir la paradoxa que algú ha apuntat respecte al fet que la manifestació de l'any passat ha portat a que un any després, el PP, marqui a hores d'ara l'agenda política de la CAC, amb el vist-i-plau de CiU, mentre que el Duran no s'està d'amanyagar la figura d'en Rubalcaba, per si les mosques.

La veritable Revolució Cultural (és a dir, política) catalana, tindrà lloc quan els partits catalans comprenguin que pactar amb partits ecspanyols no surt gratis. Quan comprenguin que cal fer confiança en la nostra gent, i deixar-se d'acords entre elits, normalment a porta tancada i sense cap mena de control ciutadà.

La temptació de pactar amb demagogs ecspanyolistes és ben present com s´ha demostrat en la història recent. La connivència ideològica fa de ciment tant en CiU com en ERC, i els porta a cometre de forma reiterada errors que després paguem tots els catalans.

L'únic pacte polític amb els ecspanyols ha de ser de caràcter internacional, és a dir, amb la garantia de la comunitat internacional, i amb forma de Tractat, i que contempli l'acceptació per part del Regne d'Espanya de l'existència de la República de Catalunya, així com el repartiment dels actius i els passius entre els dos estats, i la gestió de les conques hidrogràfiques compartides (seguint altres casos com els del Tajo i el Duero entre Ecspanya i Portugal, o el del Rin o el Danubi, a l'Europa central), i les delimitacions de les aigües territorials, etc.

Ahir, la hija del Cuerpo, Sanchez-Camacho, anunciava triomfantment que havia aconseguit desactivar les ambaixades catalanes. És així com es promou la globalització de Catalunya, senyor Mas? D'aquest tema en parlarem amb molt més detall en un proper post.

Perquè avui toca manifestació. I passaré llista.