SENTIR RÀBIA I REPUGNÀNCIA...

He tornat de retre Homenatge al President Heribert Barrera. Podria ara esplaiar-me i començar a dir penjaments. Però no ho faré. Ara mateix sento ràbia i repugnància per una institució com és el Parlament de Catalunya, i per una Presidenta que, ho dic solemnement, pagarà pel que ha fet avui. I per un cos policial que requisa la bandera estelada. Aquí la neteja també serà en profunditat. Desinfecció i desratització, més aviat.

Algunes coses, però, mereixen esmentar-se.

U. La mirada trista, però ferma de tants companys i companyes que ens hem trobat per retre l'últim adéu al President. La de la Maria i l'Alba, la del Vicenç, la de l'Enric i el Manel, la de l'Eugeni, la del Marc i la Montserrat, la de l'Esther, la del Boi i la de l'Ignasi, la del Jordi -més viu que mai-, la del David i la de l'Àngel, i les de molts més...

Dos. El repòs tranquil del guerrer. No m'agrada mirar els morts. Vull tenir l'últim record d'ells encara en vida. I el meu últim record d'en President Barrera no és pas gaire llunyà. El del passat 9 de juliol, des de la distància, el vaig veure parlant, valent i ferm. Com milers d'altres catalans, és clar. Llavors aquells que era li dedicaran un carrer, el van obligar a parlar des d'una plataforma d'un camió.... Ai del dia dels elogis....

Però tot i això no me n'he pogut estar i l'he vist, parcialment, el rostre.

Impressiona la serenor, després de 94 anys de lluita. La guerra moral, encara no s'ha acabat, President, i els nostres adversaris la practiquen fins i tot amb el seu cos present. Són així de malnascuts.

Tres. Un veritable descans l'absència de rituals, disfresses, imatgeria de caire beata, així com de qualsevol estanquera i borbonada.

Quatre. En el Llibre de Recordatori he escrit, si fa no fa, el següent text:

President,

La seva lluita continua fins a la victòria

Visca Catalunya Lliure!

29.08.2011

Post-data: Quan tot just estava a punt de penjar el post rebo un avís que a la sortida del fèretre del Palau, li han posat una estelada!